Alcaraz es veu amb la copa a París

Ja és a un només un partit de l’objectiu amb què va arribar a París. La victòria li va donar forces. Va ser un triomf "complicat". Aconseguit "igual amb les tres c". Cor, cap i c....., com li demana el seu avi. Alcaraz se sent fort per fer el pas. ¿T’imagines amb la copa diumenge?, li van preguntar. "És clar que sí, m’ho imagino", deia segur. Tot i que, abans, insistia, caldrà jugar la final, en què l’espera l’alemany Alexander Zverev, que va vèncer el noruec Casper Ruud (2-6, 6-2, 6-4 i 6-2).

De moment, amb 21 anys i un mes, Alcaraz ja és el més tennista jove a arribar a una final de Grand Slam en tres superfícies diferents, amb la qual cosa ha superat la precocitat d’Andre Agassi (22 anys i un mes), Björn Borg (22 anys i dos mesos) i Rafael Nadal (22 anys i sis mesos).

"Disfrutar patint"

Feliç, somrient a la fi, com li agrada, Alcaraz destacava el patiment que havia hagut de superar per sortir somrient. "Has de trobar l’alegria patint. És la clau. Fins i tot més aquí a terra, i a Roland Garros, amb pilotejos tan llargs, amb quatre hores i cinc sets. Has d’aprendre a patir. I moltes vegades m’ha dit el meu equip que he de disfrutar patint. Probablement és un dels partits més difícils de la meva curta carrera", admetia a Àlex Corretja, que el va entrevistar a la Philippe Chatrier. "Serà un partidàs", havia dit el seu entrenador Juan Carlos Ferrero. "Algun dels dos sortirà trist", també destacava el dia abans del partit l’exnúmero 1 mundial. Li va tocar a Sinner. I això que el partit no va començar bé per a Alcaraz.

De sortida es va trobar 4-0, després de cedir el servei en dues ocasions. Massa avantatge per a Sinner malgrat que Alcaraz va apuntar el seu primer joc als 20 minuts i va trencar el servei de l’italià en el següent (4-2). Sinner no va deixar escapar l’oportunitat d’emportar-se el primer set després de fer un nou break (5-2) i adjudicar-se el primer assalt. El record del 6-1 encaixat de sortida feia uns mesos a Indian Wells per Alcaraz, que acabaria donant la volta al marcador i guanyant el títol, segur que va sobrevolar pel cap de tots dos. La batalla només havia començat.

Tampoc va començar bé el segon set. Sinner va fer el quart break de sortida i es va avançar 2-0. Però l’italià havia abaixat la intensitat de la seva pressió. El seu servei no era tan efectiu (3 dobles faltes i 52% d’efectivitat amb el servei) davant un Alcaraz que començava a intuir millor els trets i va encadenar cinc jocs per escapar-se 5-2. Sinner tallava la sagnia, però no evitava cedir el set. Deixada màgica d’Alcaraz i error no forçat de l’italià per rematar-ho. La porta a la final continuava oberta. Alcaraz feia el primer break del tercer set (2-1). Sinner era erràtic. "¡Somriu, Carlitos!", li cridaven i animaven en unes grades més al seu favor. Possiblement per l’herència d’un tal Nadal.

Atenció mèdica

Sinner va salvar la situació amb un break (2-2). Massa tensió als braços dels dos. L’italià va resoldre quatre break points abans d’apuntar-se el següent joc després d’11 minuts. Sinner semblava que tenia rampes a la mà dreta i va demanar el fisio.

Alcaraz no va poder defensar la seva sacada en el següent joc que va cedir, en el tercer break point, amb una restada creuada i curta de l’italià. Sinner tornava a prendre avantatge per col·locar-se 5-2 i demanar, de nou, atenció mèdica, aquesta vegada a les cames, producte de la tensió i els nervis. Tampoc estava fi Alcaraz, que demanava tovalloles de gel per penjar-se al coll.

"Teníem rampes els dos i havíem de continuar lluitant. Vaig aprendre del partit de semifinals contra Djokovic de l’any passat. En aquests moments has d’estar calmat i continuar perquè les rampes desapareixeran", va explicar. "Vinga, vinga, que no et quedi res dins", l’animava el seu mànager, Albert Molina, des de la grada. "Som-hi", cridava el tennista murcià cada vegada que aconseguia un cop guanyador (en va aconseguir 66) buscant la reacció. La igualtat es va mantenir fins que Alcaraz va aconseguir el break (5-4) per arribar al cinquè set.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

"Dur, dur, segueix dur. Serrant les dents. Vinga. Que corri. No et guardis res", li insistia Ferrero. L’important era no defallir. El tennis era el de menys. La lluita va tenir el seu premi amb un trencament decisiu (2-0) i va encadenar tres jocs seguits. Per qüestió de físic, Alcaraz estava més fort. L’italià estava exhaust però evitava demostrar-ho. I va mantenir també el duel fins al tercer match ball, en què no va tenir cap resposta.

Marcel Granollers va estar a punt de ficar-se a la final de dobles d’avui. El tennista català es va quedar a les portes de disputar la seva sisena final en un Grand Slam i la segona a Roland Garros, al caure junt amb l’argentí Horacio Zeballos contra el salvadorenc Marcelo Arévalo i el croat Mate Pavic per 3-6, 6-4 i 7-5.