Emil Nielsen: "No he arribat al màxim potencial"

El cap de setmana disputarà a Colònia la seva segona final four de la Champions amb el Barcelona. La passada se li va escapar, però aquesta vol conquerir-la. Precisament el Kiel alemany serà el rival a les semifinals d’avui (18.00 h). Abans, Magdeburg i Aalborg (15.00 h) obren el foc.

"Estic il·lusionat. Tota la feina dura que hem fet aquesta temporada està donant els seus fruits. Tinc ganes de portar aquest trofeu a casa i tancar un any rodó", assegura Nielsen. El seu progrés a l’equip blaugrana ha sigut exponencial i ara atresora unes xifres que l’han convertit en un imprescindible de l’equip de Carlos Ortega. Té una efectivitat a la porteria del 38,6% a la Lliga Asobal, després d’haver firmat un total de 180 parades aquesta temporada. En la seva selecció nacional és també un jugador puntal i va conquerir l’or al Mundial del 2021 i la plata a l’Europeu d’aquest any. "No soc un porter jove, però tampoc soc gran. Tinc molts anys per davant i sento que no he arribat al meu màxim potencial encara. Tinc ganes de continuar millorant", afirma Nielsen.

Juntament amb Gonzalo Pérez de Vargas forma la millor porteria del món. "Treballar amb Gonzalo ha sigut molt fàcil. Ens hem entès molt bé des del principi. La seva marxa deixarà un gran forat, però estic a punt per assumir més responsabilitat a l’equip, és un pas natural", assegura el meta danès.

La seva trajectòria esportiva ha sigut una mica convulsa. Va començar a jugar a handbol amb 10 anys a l’equip de la seva ciutat i, ja des de molt jove, va destacar. Tot seguit, després de superar una seriosa meningitis als 17 anys que el va portar a estar gairebé un any de rehabilitació, Nielsen ha sigut capaç d’esprémer el seu potencial. Després de passar tres anys a Nantes, la passada temporada va arribar a Barcelona per fer un pas més en la seva carrera. "Com a danès, va ser un xoc cultural, però els anys que vaig passar a França em van ajudar a entendre millor el caràcter i la cultura del sud d’Europa, i els companys m’ho van posar molt fàcil. Ara Barcelona és casa meva i m’encanta. Soc molt feliç aquí", afirma.

Adaptació

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

La seva adaptació va ser bastant natural i ràpida. "Barcelona és una ciutat espectacular. Té molta vida, i ràpidament hi vaig trobar el meu lloc. De seguida tenia el meu nou cafè preferit, les meves rutines... Em falta aprendre el castellà", fa broma. "L’any vinent, per aquestes dates, prometo estar fent les entrevistes en castellà. Bé, no ho prometo, però ho intentaré [...]. Després de l’estiu m’apuntaré a classe", assegura Nielsen divertit.

"M’agrada que a Barcelona es pot portar una vida normal. A Dinamarca, l’handbol és un esport molt més mediàtic i és més complicat fer-ho perquè la gent et coneix, però aquí és diferent", explica. "En el fons, la vida de l’esportista professional és diferent, portem horaris diferents, portem un altre ritme. Jo sempre dic que tenim molt temps lliure però, en canvi, poca llibertat. No em puc agafar un cap de setmana i marxar, què sé jo..., de turisme a València. Sempre cal estar a punt per als partits, però és la meva vida i m’encanta", reflexiona.