Dos ‘nens’ campions es retroben a Ducati

Va ser un dia de la primavera de l’any 2010. Els equips (de nens, o gairebé) de l’escola Monlau, liderada per dos monstres com Iván Ventura i Jaime Serrano, que tant han fet (i continuen fent) pel motociclisme català, pel planter inesgotable de talents, feien uns entrenaments, ni tan sols se’n podia dir test, o sí, amb els seus tres pilotets atòmics o que anaven a ser atòmics.

Hi eren presents, gairebé amb zero anys, és a dir, molt nens, Àlex Rins, Àlex Márquez i un italianet anomenat Pecco Bagnaia, de 13 anys, que Ventura i Serrano havia acollit al seu bressol de campions perquè un bon amic seu, l’italià Umberto Milesi, propietari dels frens Galfer, els havia trucat un dia i els havia dit, així, tal qual: "Tinc un nebodet, que es diu Francesco, però al qual tots diem Pecco, que té molt bona pinta i que hauríeu d’acollir al vostre equip, ja que aquí, a Itàlia, no hi ha competicions de nens tan petits".

I va aparèixer Marc Márquez

Ventura i Serrano, que aleshores semblaven una ONG (ara ja no tant, ja que tot s’ha professionalitzat moltíssim), no van tardar ni 20 segons a dir a Umberto que agafés el seu nobodet i es presentés a Barcelona. I allí estava Pecco, junt amb Rins i el petit dels Márquez, amb les seves tres Moriwaki de Pre Moto3, amb motor de motocrós, de quatre temps, d’Honda, esperant que comencessin les tandes.

"I recordo perfectament –asseyala Serrano– que, en aquell instant, va arribar al nostre box el Marc, que llavors ja estava en el Mundial de 125cc, en l’equip d’Aki Ajo, amb el qual, pocs mesos després, guanyaria el seu primer Mundial, per saludar l’Àlex i animar-lo, ja que ell sempre estava pendent del seu germà, sempre". El Marc tenia llavors 17 anys, i Bagnaia, només 13. "I, abans d’abandonar el box, Pecco, bé, i tots els altres, van demanar al Marc fer-se una foto. I el Marc, per descomptat, va accedir encantat".

Ventura explica: "Ja llavors, Pecco era un nen, un noiet, tremendament formal, seriós, de poc parlar, molt, molt correcte, que mirava d’encaixar, amb molt tacte, a l’equip que l’havia acollit i en el qual es trobava molt a gust, la veritat". L’any següent, en el CEV de 125cc, va guanyar Rins, seguit d’Àlex Márquez i de Bagnaia. I, el 2012, va vèncer Àlex Márquez i Pecco va ser el tercer.

Quinze anys després, és a dir, la temporada vinent, el més gran dels Márquez serà el company d’escuderia, de taller, de box del (de moment) bicampió del món de MotoGP. Així és la vida, aquell nen que va demanar fer-se una foto de record a MM93 és, ara, el capitost del team en el qual el vuit vegades campió del món tractarà de lluitar, si no ho aconsegueix ja aquest any, pel seu novè Mundial, tenint com a company de taller i primer rival el nen de la foto.

"L’ambient al box de Ducati no necessàriament ha de canviar", ha assenyalat Márquez. "La batalla serà a la pista, que és on cal demostrar ser millor que els altres, però al box pot regnar l’harmonia sense problemes, tot i que és evident que tots som egoistes i busquem el millor per mirar d’aconseguir guanyar carreres, que és l’objectiu de tots els pilots que estem en el Mundial", afegeix.

És cert que Bagnaia ha estat afirmant, durant els últims mesos, mentre Ducati ha estat dubtant entre Jorge Martín i Marc Márquez a l’hora d’escollir, que no opinava sobre qui havia de ser el seu company de box. "Tot i que m’agradaria que el pilot que vingui no arruïni el bon ambient que tenim al box". Una cosa està clara: Márquez ha sigut escollit pel guru de Ducati, l’enginyer Gigi Dall’Igna. "Si no fos per Gigi, jo no hauria acabat a l’equip oficial de Ducati", va confessar MM93 en la SER, dimecres passat.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Al gust de Márquez

És evident que Bagnaia sap que, a partir de la temporada vinent, el seu company d’escuderia sí que li discutirà el títol, les carreres i el liderat en el si del departament de competició de la firma de Borgo Panigale. És evident que aquell nen que va demanar fer-se una foto com a record a Marc Márquez sap que, probablement, el vuit (o nou) vegades campió del món tindrà, a partir d’ara mateix, una incidència importantíssima en el disseny de la futura Ducati, que, probablement, es fabricarà més a gust de Márquez que de Bagnaia. Aquest sí que és l’autèntic temor de Pecco, amb un estil fi i sense exageracions que podria deixar de ser l’adequat per a una Desmosedici més rockera i que es piloti forçant el tren davanter en l’entrada a revolt, com li agrada a Márquez.