La Volta femenina comença amb 30 graus i victòria a l’esprint

Hi ha dies en què sortir en bici es converteix en un plaer. L’aire et colpeja a la cara i el cos rep una dosi extra de llibertat. I n’hi ha d’altres en què és millor quedar-se a casa, perquè en tot just uns minuts l’aigua del bidó es transforma en un caldo, en un líquid desagradable que no serveix per a res. Potser resulta una descripció una mica salvatge, però quan una ciclista puja a la bici per disputar la primera etapa de la Volta a les tres de la tarda i amb 30 graus sap que no s’hi trobarà un camí de roses.

És el dur ofici del corredor. És igual el sexe i passarà igual d’aquí un mes si la canícula s’aguditza a França, com passa gairebé sempre, o a finals d’agost quan la Vuelta recorri els paratges de Jaén. A la Volta no hi ha para-sols per protegir-se del sol, ni cap corredora es pot aturar a resguard d’un arbre per respirar i recobrar forces.

No s’ha de mirar enrere, ni queixar-se; millor col·locar-se boles de gel a l’esquena, una mena d’alegria que serveix per sortir fresques de Manresa i llançar-se pels paratges catalans sabedores que són una espècie d’heroïnes, les primeres corredores que disputen la Volta, les que han agafat el relleu de Tadej Pogacar i companyia, les que per buscar una mica d’alleujament superen els 40 per hora en trams on gairebé sembla impossible que la bici avanci per si sola.

Hi ha dones que, malgrat la calor que pugui fer, hi van a aprendre i a divertir-se, a sentir que la seva bici es mou a escassos metres de la de Marianne Vos, l’estrella indiscutible de la ronda catalana. Encara hi ha molta diferència entre les anomenades corredores riques i les que només poden sentir-se felices al ser protagonistes en l’estrena femenina de la Volta. Uns equips arriben a Manresa amb els seus lluents autobusos, els mateixos que s’haurien aparcat allà si fossin homes en comptes de dones els actors de la primera de les tres etapes de la Volta.

D’altres, en canvi, només porten petites furgonetes i les corredores han de buscar l’auxili d’unes instal·lacions municipals per canviar-se la roba de passeig per la de competició. Encara el ciclisme femení es troba en fase de creixement i només els grups World Tour, generalment patrocinats per les mateixes empreses masculines, gaudeixen de sous que els permeten viure del ciclisme i els equips les tracten amb el mateix carinyo que als seus companys de professió masculins.

La guanyadora

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Una d’aquestes privilegiades és la neozelandesa Ally Wollaston, de 23 anys, la guanyadora, no sense polèmica, de la primera etapa de la Volta. Corre a l’AG Insurance Saudal, versió femenina del conjunt de Remco Evenepoel i Mikel Landa.

Wollaston va derrotar la gran favorita, Vos, que es va queixar que la seva jove oponent, 14 anys més petita, la va tancar en l’esprint final. Hi va haver fricció entre totes dues. Els jutges van revisar les imatges, com si fos una mena de VAR que canvia una pilota per unes rodes, i va deixar sense tocar la classificació de l’etapa. Van rodar a 36,3 quilòmetres per hora al llarg de 100 quilòmetres, una proesa perquè el termòmetre no va baixar de 30 graus. Avui s’arribarà a l’estació d’esquí de La Molina, segona de tres etapes, amb clima més agradable. Per sort.