Alcaraz busca l’herència de Nadal

Avui a les 15.00 hores (Eurosport) Alcaraz trepitjarà la Philippe Chatrier disposat i convençut de fer realitat aquest somni de quan era petit, quan corria al sortir de l’escola per asseure’s davant el televisor i veure Roland Garros. "He vist molts partits i Nadal dominant aquest torneig. Vull posar el meu nom a la llista dels campions espanyols: Nadal, Ferrero, Moyá, Costa... Vull deixar la meva empremta i el meu nom en aquesta llista", deia a l’arribar a la final després de quatre anys d’intentar-ho, des de la seva primera participació l’any 2021.

Seguir el llegat

Any a any, pas a pas. Tercera ronda primer, quarts de final després, semifinals l’any passat i ara la gran final d’un torneig dominat pel tennis espanyol des que Arantxa Sánchez el va guanyar el 1989. Des d’aleshores, en 35 anys, només en vuit (1990, 1992, 1999, 2004, 2009, 2015, 2012 i 2023) no hi ha hagut un jugador espanyol, home o dona, que no estigués a la final. Un rècord que Alcaraz pot allargar amb només 21 anys.

Va anar a París amb aquesta intenció i ho diu sense falses modèsties. "Venim a guanyar el torneig; no fer-ho suposaria un sabor agredolç", assegurava després de guanyar a Felix Auger-Aliassime. I continua pensant igual. "Estem a un pas petit de guanyar el torneig. És un dels més complicats. Les finals no estan per jugar-les, estan per guanyar-les. Sí, em veig aixecant la copa", assegurava.

Després d’eliminar Jannik Sinner en una batalla de quatre hores i cinc sets, Alcaraz està més convençut de les seves opcions.

Ahir va prendre la vitamina N, la de la naturalesa, que el cos li demana. Va complir les rutines físiques i alimentàries, però no va entrenar a la pista. Va marxar amb l’equip a passejar pel bosc de Boulogne. L’any passat tenia la rutina de no entrenar a la pista el dia de descans entre partits, però aquest cop necessitava fer-ho perquè per la seva lesió a l’avantbraç, de la qual no es queixa malgrat portar només una protecció, li faltava ritme per no haver pogut jugar la gira europea de terra i renunciar a Montecarlo, Barcelona i Roma per recuperar-se.

En els seus enfrontaments amb Alcaraz, Zverev ha guanyat cinc de nou. L’última a Roland Garros el 2022 (6-4, 6-4, 4-6, 7-6), tot i que també ha patit pallisses, com a Madrid el 2023 (6-1, 6-2) i a quarts de l’US Open el mateix any (6-3, 6-2, 6-4). Quan Zverev està fi amb el servei és perillós per a qualsevol (64 aces i algun a 225km/h) pel seu joc poderós i agressiu que domina amb el seu millor cop, el revés (56 guanyadors), però en el qual ha millorat molt la dreta (81 guanyadors).

Per arribar a la final Zverev ha hagut de patir, però ha salvat dies complicats. La victòria contra Nadal en primera ronda (6-3, 7-6 (5), 6-3) possiblement li va fer pujar massa aviat l’adrenalina.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

"Per guanyar un torneig cal passar per alts i baixos. Amb Alcaraz serà un partit difícil, però estic a la final. Vull jugar el meu millor tennis", deia després de vèncer Ruud (2-6, 6-2, 6-4, 6-2), finalista de les dues últimes edicions, per convertir-se en el primer alemany que arriba a la final de Roland Garros des que Michael Stich la va perdre el 1996 contra el rus Evgeni Kafelnikov. Vol treure’s el record d’haver estat a només dos punts de guanyar l’US Open davant Dominic Thiem el 2020. Aquesta fita li continua rondant pel cap. "Llavors era un nen", deia. Els títols del Masters (2018, 2021) i l’or olímpic en els Jocs de Tòquio el 2021 són raons per trobar-se fort.

Zverev (número quatre mundial) assumeix que no és el favorit. La seva victòria a les cases d’apostes es paga a 3,15 euros per 1,38 la d’Alcaraz. No li importa gaire. Està tranquil a la pista i alliberat fora després de conèixer divendres abans de la semifinal amb Rudd, que s’arxivava el judici de violència conjugal amb la seva exparella Brenda Patea després d’arribar a un acord econòmic. Les preocupacions de Zverev estaran avui en la pista i davant un Alcaraz que no està disposat a arxivar el seu cas ni a renunciar a l’herència de Nadal.