Carlitos s’ha fet gran: del somni d’un nen a la glòria

«Queda’t aquí. Ajup-te més. Tira fort. Dona-li pes. Pica-li a la seva dreta. Entra quan ho vegis clar. Saca obert. Busca el cos». Els consells es repeteixen una i cent vegades en cada partit. Juan Carlos Ferrero no deixa de parlar a Carlos Alcaraz assegut a la llotja de la Philippe Chatrier. Des que es permet el coaching en el tennis ja no hi ha necessitat de dissimular els consells amb gestos com es feia abans. Sorprèn, això sí, la insistència de Ferrero amb un jugador del nivell del seu deixeble. Seriós, concentrat i pendent de qualsevol moviment del rival. L’exnúmero 1 mundial sembla com si fes anar un comandament i jugués a la PlayStation.

Alcaraz hi està acostumat. ¿Ho necessita? Sembla que així ho creuen Ferrero i el seu equip, tot i que Alcaraz ja ha madurat molt. No té res a veure amb el Carlitos que va aterrar a Villena, amb 14 anys, per posar-se en mans de Ferrero. «És molt lluny de la pista i de vegades no sento res del que em diu», assegura el tennista murcià. «Però el tinc molt present: jugar amb el cor i la resta ja ho sabeu. Jugar amb passió, el somni d’un nen».

Un somni nascut de veure centenars de partits de tennis per televisió, de sortir corrents del col·le per seguir Roland Garros, de pilotejar a ser campió amb els seus germans a les pistes de la Reial Societat Club de Camp de Múrcia, mentre el seu pare Carlos feia classes de tennis. Ho porta injectat a la sang des de molt petit.

Després d’arribar a la final, Alcaraz recordava la vegada que va estar a Roland Garros per jugar el trofeu Longines, amb 12 anys, en una pista de tennis que s’havia muntat als peus de la Torre Eiffel. «¿Quin és el teu somni?», li preguntaven en un vídeo gravat per la firma de rellotges. «Guanyar Roland Garros», deia tímid i seriós. «¿I el teu ídol?». «Roger Federer», afegia. Era el 2015 i Alcaraz va viatjar a París acompanyat per Carlos Santos, un dels seus primers entrenadors a Múrcia. Aquell any el campió seria inesperadament el suís Stan Wawrinka, després que Novak Djokovic eliminés Nadal en quarts de final.

Il·lusió

Aquesta il·lusió de nen d’Alcaraz s’ha complert nou anys més tard, però abans de fer-se realitat i aixecar la Copa dels Mosqueters, de deixar la seva «empremta» en la llista de campions del torneig, Carlitos arribava amb unes credencials de campió ja consagrat. El seu primer títol de Grand Slam a l’Obert dels Estats Units el 2022, el número 1 més jove de la història amb 19 anys (11 de setembre del 2022), campió de Wimbledon el 2023 i 13 títols més abans de guanyar a París.

Procés de maduració

Un palmarès per creure que Carlitos, com vol que li diguin i continuen fent els seus pares, germans i amics a Múrcia, ja és un home de cap a peus. La seva relació amb Ferrero ja ha canviat, tot i que continua sent molt pròxima. «Es pot diferenciar en moments del dia: entrenador pur i dur, altres que soc amic pel tipus de bromes, i allò de ser el seu pare l’hi deixo al seu pare», deia el tècnic valencià, també número 1 i campió a Roland Garros el 2003.

Ferrero pensa que Alcaraz continua en evolució i necessita ajuda. «Hi està treballant. És un procés lent que està fent de manera natural tot i que, amb 21 anys, ningú dels que som aquí ho hem sigut. Jugant a tennis es madura molt abans, però encara li falta», destacava. «Cal estar a sobre perquè obri bé els ulls», deia Ferrero sobre la seva direcció en pista. «La construcció d’un jugador mai hauria de parar. Fins i tot els millors del món han de tenir aquesta necessitat de treballar. La monotonia t’avorriria i no entraries a la pista motivat. No en necessita tant com abans. Ja s’en va adonant en què està fallant. Té més experiència».

Ser el millor

Però no només Ferrero està pendent d’Alcaraz. Des de molt petit sempre ha tingut un entorn al seu voltant per ajudar-lo a créixer com a tennista, des que el va fitxar per a IMG, el seu mànager, Albert Molina, amb només 10 anys, veient el potencial que ja tenia en aquella època en què guanyava jugadors dos i tres anys més grans que ell.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Ara Alcaraz ja ha format un equip que l’ajuda. Al costat de Molina i Ferrero al box de París, a més de la seva família, estan pendents del tennista murcià el seu germà gran, Álvaro, que li fa d’espàrring en els entrenaments; Juanjo López, metge i traumatòleg, que el coneix des de la seva infància; Isabel Balaguer, psicòloga; Albert Lledó, preparador físic, i Juanjo Moreno, fisio.

«Tots tenim molta experiència, molt bona relació des de fa molt temps, ajuda a fer que estiguem units i que sigui més senzill per treballar», valora Ferrero. Tots estan preparats i disposats per fer de Carlitos un jugador millor. «Per ser el millor tennista cal ser el millor en totes les superfícies, com van fer Roger, Murray, Nadal...», afirma somrient. De moment ho ha aconseguit amb la seva victòria a Roland Garros que ha aconseguit amb només 21 anys i 35 dies.