La celebració de Laporta i Masip

Aquesta festa que es van muntar Laporta i Masip la van organitzar poc després de saber que un dels seus, un dels de veritat, aquell que apareixia assegut al costat de Laporta i Rafa Yuste en la candidatura, Xavier Budó, havia presentat la dimissió. Budó va ser l’home de l’excel·lència esportiva, l’executiu que va crear el departament per tractar que tot anés millor i Mateu Alemany li va dir que, formidable, però que aquesta idea la portés a terme a les seccions i en el femení, però que s’oblidés del futbol professional gran.

Que sàpiguen que Laporta, divendres, no va trigar ni 12 segons, més aviat set, a acceptar la dimissió a Budó, que ja havia tingut els seus més i els seus menys, vaja, amb Masip quan el jugador d’handbol i assessor personal de Laporta s’havia rigut de l’equip femení de futbol i Budó li va haver de cridar l’atenció.

Una cosa té de bona, formidable, la dimissió de Budó, un dels homes forts, insisteixo, de la candidatura guanyadora: és una dimissió amb magnificència, no podran disfressar-la (bé, són tan atrevits, que ni ho pretenen, els és igual tot) com un "se’n va", "final de cicle", "assumptes personals", "s’ha tancat la seva etapa"... Ximpleries amb què van despatxar la marxa (la dimissió) dels altres 25 alts executius que han abandonat el vaixell.

Budó, com molts dels que se’n van anar abans, no explicarà res, ni tan sols als amics, ja que els amics tenen amics periodistes. Ell mateix. Tot allò bo que ha intentat en el Barça, tot el que ha hagut de suportar perquè la seva àrea funcioni, amb el 20% de pressupost menys, quedarà ocult, no explicat i, fins i tot, hi haurà qui miri d’assenyalar-lo com el gran responsable dels diversos fracassos de les seccions.

Però, sí, és evident que Budó s’emportarà a casa totes les seves raons i veritats. I també sé, perquè ho sé, que Laporta i Masip i la resta de tripulants del camarot viuen tranquils perquè saben que cap dels 25 obrirà la boca. Per això són tan atrevits. Per això celebren el que celebren.

Notícies relacionades

La fiscal reclama l’arxivament dels insults a Vinícius

Un penal al cel

És possible, sí, que existeixin (jo no els conec), equips de periodistes independents, ni tan sols treballant en mitjans convencionals, perseguint l’olor, el rastre, el destí dels diners. Pot ser. Bé, en realitat, existeixen, sí. Pot ser que això d’aparèixer marqui el destí de Laporta i el seu camarot, però una cosa és evident: seria suficient que els que callen, que ja són desenes, parlin perquè tot el castell de cartes s’ensorri.

Mai es trauran de sobre la taqueta d’haver sigut còmplices de tant batibull i, sobretot, del seu silenci, d’aquest estil de governança que tant els molesta, els indigna: família, amics, endollats, recomanats i el cunyadíssim manant sense ser ningú.