La pregunta punyetera

Alcaraz a la Philippe Chatrier de París, el Barça d’handbol en la final de Colònia i el Força Lleida trencant-se la cara davant Estudiantes per una plaça entre l’elit del 2025 es contraprogramaven diabòlicament, i tornaven directament sonats els que som amants de les pilotetes i ens agraden els seus capricis i els seus vols en les seves formes més diverses.

I allí estava jo, entre deixades impossibles, expulsions de dos minuts i triples estratosfèrics. No estava sol, m’acompanyava Carlos Saborit. El Carlos és culer de bressol, però no per afecció o passió, res d’això; el Carlos és un animal social i el Barça genera moltes situacions que ell no perdona: desplaçaments, àpats, viatges... I, tot i que és el típic torracollons despreocupat a qui res l’enerva i que tot ho relativitza, també és un individu generós i distingit que no apareix en una casa sense el Priorat més premiat o un pernil tallat a mà amb més jotes que les festes aragoneses de Valdespartera.

Vam veure el que va fer Alcaraz, que, tot i que soni a tòpic, sembla d’un altre planeta: tenir encara aquella mirada innocent i infantil i dominar ja el cap, els tempos, la força i els impulsos més diversos per gestionar un Grand Slam està només a l’abast dels elegits. També connectàvem amb la final per a l’ascens a la Lliga Endesa, en què els lleidatans van mostrar una mentalitat que ja és de primera divisió, i finalment, vam disfrutar llargament de la gesta de l’equip d’handbol, que, sota la gestió impecable del directiu Joan Solé i la resta de gestors del club, ens va donar l’alegria del dia: ¡una nova Copa d’Europa!

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

"¡La 48!". Vaig exclamar amb joia al Carlos, i el molt malparit va i em diu: "¿Canviaries aquestes 48 per les només 15 Champions del Madrid?"

"Buf... Ves a buscar més gel, i deixa’t de preguntetes, ¡que em tens content!".