La pregunta punyetera

Alcaraz a la Philippe Chatrier de París, el Barça d’handbol en la final de Colònia i el Força Lleida trencant-se la cara davant Estudiantes per una plaça entre l’elit del 2025 es contraprogramaven diabòlicament, i tornaven directament sonats els que som amants de les pilotetes i ens agraden els seus capricis i els seus vols en les seves formes més diverses.

I allí estava jo, entre deixades impossibles, expulsions de dos minuts i triples estratosfèrics. No estava sol, m’acompanyava Carlos Saborit. El Carlos és culer de bressol, però no per afecció o passió, res d’això; el Carlos és un animal social i el Barça genera moltes situacions que ell no perdona: desplaçaments, àpats, viatges... I, tot i que és el típic torracollons despreocupat a qui res l’enerva i que tot ho relativitza, també és un individu generós i distingit que no apareix en una casa sense el Priorat més premiat o un pernil tallat a mà amb més jotes que les festes aragoneses de Valdespartera.

Vam veure el que va fer Alcaraz, que, tot i que soni a tòpic, sembla d’un altre planeta: tenir encara aquella mirada innocent i infantil i dominar ja el cap, els tempos, la força i els impulsos més diversos per gestionar un Grand Slam està només a l’abast dels elegits. També connectàvem amb la final per a l’ascens a la Lliga Endesa, en què els lleidatans van mostrar una mentalitat que ja és de primera divisió, i finalment, vam disfrutar llargament de la gesta de l’equip d’handbol, que, sota la gestió impecable del directiu Joan Solé i la resta de gestors del club, ens va donar l’alegria del dia: ¡una nova Copa d’Europa!

Notícies relacionades

Alcaraz imposa la seva llei i entra en la tercera ronda de Wimbledon

Cavendish escriu una altra pàgina històrica a la bíblia del Tour

"¡La 48!". Vaig exclamar amb joia al Carlos, i el molt malparit va i em diu: "¿Canviaries aquestes 48 per les només 15 Champions del Madrid?"

"Buf... Ves a buscar més gel, i deixa’t de preguntetes, ¡que em tens content!".