Dol per la silueta de l’NBA

Jerry West, una llegenda com a jugador i entrenador de Los Angeles Lakers i executiu que va construir l’era del showtime de Magic Johnson i Pat Riley, va morir ahir als 86 anys. La seva plasticitat com a jugador va servir d’inspiració per al famós logo que representa l’NBA i que està cosit a les samarretes de tots els equips i a qualsevol producte de marxandatge. West va elevar els Lakers als altars temporada rere temporada, però mai va ser suficient per a ell, de caràcter insatisfet per naturalesa. Va estar tres temporades com a entrenador i en totes tres va arribar als play-off, però no era una feina que estimés. Al contrari. La detestava. Va preferir estar a les oficines.

En el càrrec de mànager general és on va brillar de veritat, a part de com a jugador. Va construir un dels millors Lakers de la història, el que es defineix com una dinastia rere l’altra. Primer als anys 80 i els temps del showtime de Magic Johnson i Kareem Abdul-Jabbar; després, amb el tàndem triomfal de Kobe Bryant i Shaquille O’Neal.

Només un anell com a jugador

West va ser un extraordinari base i no va guanyar més títols de l’NBA (només un) perquè els seus Lakers van topar amb els Celtics de l’imponent Bill Russell. Tot i així, té una estàtua que sembla el logo de l’NBA als voltants del pavelló en què juga la franquícia de Los Angeles. En el currículum com a jugador hi figuren 14 presències a l’All-Star, 27 punts de mitjana, campió el 1972 de l’NBA i or olímpic a Roma 1960, a part d’MVP de les finals de l’NBA fins i tot formant part de l’equip perdedor. Mai li va tremolar el canell per jugar-se-la i anotar quan era imprescindible una cistella guanyadora.

Amb tot, es tractava d’un insatisfet crònic. Sempre recordava els tirs fallats, els campionats perduts, que podia haver jugat millor després d’alguna actuació antològica. No ho podia evitar. Estimava a fons el bàsquet però alhora també el torturava. "Només pensava a guanyar. Si perdíem, sempre em culpava. No era culpa de ningú més. No importava si havia jugat bé o malament. Era culpa meva. I si jugava bé, encara pitjor", va explicar una vegada a Los Angeles Times.

Com a director esportiu, el seu nerviosisme era llegendari. Veia els partits dret des d’una de les entrades a la pista. Això quan aguantava la pressió del joc o el resultat. Sovint anava a fer voltes pels passadissos del pavelló. O sortia al pàrquing. De vegades s’escapava al cine. En un partit decisiu per a l’anell de l’era Kobe-Shaq va agafar el cotxe i va fer voltes sense parar per Los Angeles, fins que algú li va trucar per dir-li que ja havia acabat.

Un entrenador de West als Lakers, Fred Schaus, el va definir com "una persona molt complicada, un sac de nervis permanent. Mai el vaig veure completament relaxat". Quan finalment va guanyar el títol de l’NBA, no era plenament feliç: "L’irònic és que vaig jugar fatal en les finals del 72. No vaig sentir que se’m feia justícia. Havia contribuït tant a les finals perdudes i ara que guanyem, jo no era més que una peça més de la maquinària".

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Quan es va retirar el 1974, es va dedicar al golf. Es veu que era gairebé tan bo com en el bàsquet. No va trigar a dedicar-se a entrenar. Ho va fer als Lakers, és clar. Però la feina li semblava corrosiva. Volia una perfecció inabastable i això el torturava. Ho va deixar, feliç, tres anys després. Quan Jerry Buss va comprar els Lakers i va acomiadar Paul Westhead, el propietari va anunciar un West contrariat com a tècnic i Riley d’assistent. West va replicar que ajudaria l’inexpert Riley i punt. És el que va fer durant dues setmanes. Res més.

Riley va triomfar com a entrenador i West com a mànager, convertint la franquícia en una marca global. La fluïdesa amb Riley ja no la va tenir amb Phil Jackson, a qui va recomanar a Buss la seva contractació. Els enfrontaments entre tots dos es van fer notoris, amb intercanvis de declaracions. Va acabar marxant de l’equip de la seva vida. Al retir es va avorrir i va acceptar la trucada dels Grizzlies dos anys després. Va firmar per cinc anys i va impulsar un equip acostumat a la derrota cap als play-off. Complerts els 70, va firmar com a conseller dels Golden State Warriors i el 2017 ho va fer dels Clippers.