Ndikumwenayo suma la vuitena medalla espanyola

"No serà fàcil, però tinc opcions de medalla". El fondista del Playas de Castellón Thierry Ndikumwenayo va avisar fa quatre dies que el 10.000 era la seva prova després de la seva decepció pel cinquè lloc a la final de 5.000 quan aspirava a podi. El campió d’Europa de cros va maniobrar intel·ligentment ahir a la nit en l’última de les 25 voltes a la pista blava de l’Olímpic romà per aconseguir un bronze, la vuitena medalla per al seu país d’adopció el 2022. Superat pel suís Lobalu i el francès Schrub, el menut corredor nascut a Burundi es va colar per l’interior i va avançar el suec Andreas Almgren.

El bronze de Ndikumwenayo va situar Espanya en la vuitena posició (dos ors, tres plates i tres bronzes) en un medaller dominat pels atletes locals. Itàlia s’anota a casa ni més ni menys que 24 metalls, amb un total d’11 ors, 9 plates i 4 bronzes.

Quatre salts nuls

Gràcies a un 6,69 en el seu primer salt, Fátima Diame va poder entrar a la final dels vuit millors, en la qual va estar lluny de les seves expectatives. Va acabar vuitena després de quatre intents nuls. La saltadora valenciana, de pares senegalesos, acabava de passar el millor hivern de la seva carrera guanyant el bronze en el Mundial de Glasgow, figurant entre les favorites per pujar al podi en l’Europeu.

Espanya va presentar quartets en els dos relleus llargs i en dones en el curt. Carmen Avilés, Berta Segura, Eva Santidrián, Blanca Hervás es van encarregar del 4x400, superant Alemanya en l’última posta per acabar setenes. Per davant, Femke Bol anotava la seva segona medalla d’or en l’últim relleu per als Països Baixos.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

En el llarg per a homes, Iñaki Cañal, Manuel Guijarro, David García Zurita i Óscar Husillos van resoldre amb un cinquè lloc salomònic la seva particular lluita amb el quartet francès, quart, i el portuguès, sisè, amb victòria de Bèlgica, la favorita.

Jakob Ingebrigtsen va tornar a guanyar amb un domini absolut, com de costum. En contra de l’habitual, va sortir al capdavant i va controlar la final de 1.500 de principi a fi. Dels dos espanyols, amb Ignacio Fontes despenjat a meitat de carrera, només Adel Mechaal va estar davant. En la recta de contrameta va semblar que podia acostar-se als llocs d’honor, però en la recta d’arribada va patir una ensopegada que el va relegar a la cinquena posició. Espanya va tancar l’actuació amb un cinquè lloc del 4x100 amb Sonia Molina-Prados, Jaël Bestué, Paula Sevilla i Maribel Pérez. Mondo Duplantis, campió de salt de perxa amb 6,10, es va acomiadar amb l’intent frustrat d’elevar el seu rècord mundial de 6,24 un centímetre més.