La Croàcia de Modric posa a prova la fiabilitat d’Espanya

Una proposta que posa la pilota al centre i que té alguns trets que faran d’Espanya un equip reconeixible amb pilota i sense. La premissa innegociable és superar, o igualar, la intensitat del rival per des d’aquí imposar el seu talent futbolístic. "Si volem guanyar hem de córrer com un equip petit", va advertir Rodri els seus companys en una xerrada.

Dos dibuixos possibles

La pilota ha d’arribar ràpid a les cantonades, on apareixen les dues armes per generar avantatge: el desbordament de Lamine i l’electricitat de Nico Williams. Davant apareix l’entusiasme d’Álvaro Morata, stakhanovista de l’atac que dona profunditat amb els seus desmarcatges a l’espai. Pedri es deixarà veure més per l’àrea amb Rodri i Fabián, o Mikel Merino per darrere. Amb el reialista, el 4-2-3-1 és més marcatge i hi ha més equilibri. Amb el sevillà el dibuix tendeix al 4-3-3 i guanya fluïdesa.

Carvajal blindarà la dreta i a l’esquerra l’elecció de De la Fuente delatarà si és més audaç o més cautelós. Si l’elegit és Cucurella, significarà que l’inquieta més el croat. Si és Grimaldo, apostarà per defensar-se atacant. Nacho i Le Normand formaran una dupla atípica, dos especialistes defensius que pateixen la primera passada d’un Laporte sense ritme després de fer vacances a l’Aràbia.

I sense Cubarsí la sortida de pilota ponderarà encara més el protagonisme d’Unai Simón. Sense pilota és un grup solidari en el qual no falten mai les ajudes i que sotmetrà els croats a una pressió asfixiant després de perdre la pilota. Una selecció jove, versàtil i profunda amb recursos a dalt, però una mica més limitada en defensa.

I a aquest sentit coral que vol De la Fuente, el preparador espanyol va afegir ahir un element emocional, de caràcter patriòtic, del qual va sobrat el rival d’avui. "Ens costa encara mostrar el sentiment nacional, n’hem parlat, és la nostra responsabilitat, hem de transmetre’l a la gent, que senti l’orgull de país, a poc a poc s’aconseguirà i amb la victòria és la millor manera", va sentenciar.

Amb el dipòsit ple

Davant el pitjor rival possible per a una Espanya novella, la ultracompetitiva Croàcia, els "guerrers" de Modric. Aquest és un equip més complicat que el que s’ha enfrontat a Espanya en els últims grans tornejos. Modric arriba amb el dipòsit ben ple després d’un any en què Ancelotti li ha donat més minuts de qualitat que volum. I s’hi suma la maduresa de jugadors que han fet un pas endavant com Gvardiol, que es projecta en atac com a lateral, Budimir, Kovacic, Pasalic o Stanisic.

Zlatko Dalic, el seleccionador croat, vell murri de la pissarra, té algunes trampes preparades. "Espanya et pot matar amb la possessió, però té variants. No hi ha ganes de venjança. Ens van guanyar les dues últimes vegades perquè van ser millors. Volem guanyar, no venjar-nos", va advertir, malgrat que els va deixar sense títol en la passada Nations.

Modric també es va referir als partits precedents que ha viscut entre Croàcia i Espanya, tot i que va preferir fer comparacions entre l’Espanya d’ara i les anteriors: "No m’agrada comparar generacions diferents. Aquesta és una Espanya molt forta, amb molt talent. L’Espanya del 2008 i 2012 va ser única. La base d’aquesta Espanya ja no és Madrid i Barcelona. Per mi és una de les favorites, té moltes armes. Serà molt difícil".

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

El croat també va parlar de les expectatives dels seus i el fet de tornar a enfrontar-se als espanyols: "Tots volem jugar contra les millors i Espanya ho és. Jugar grans partits mai avorreix. Hem demostrat estar a dalt de tot del futbol europeu, tot i que a les Eurocopes no hem fet aquest pas".

Per acabar, Modric va tenir paraules d’elogi per a Lamine Yamal. "Em sento molt vell al sentir que tenia tres mesos quan jo vaig jugar la meva primera Eurocopa. Els anys no importen, importa el que es demostra al camp. El seu potencial és enorme, tots ho hem vist".