Manotada d’Alemanya

"Tindrem més pressió que ells i voldran aprofitar-ho", els va avisar. La quitxalla, obedient, va irrompre amb fúria, establert per sistema el xut a l’àrea adversària del servei inicial, i abans dels 20 minuts, tot que el gol està car, Alemanya ja guanyava per 2-0.

I va arribar el silenci.

El terrabastall, en sentit literal i figurat, es va produir per la via de l’eficàcia. L’estrèpit el van causar dos homes delicats, àgils, lleugers, tan eteris que ningú va poder atrapar-los. Florian Wirtz i Jamal Musiala, els més joves del grup amb 21 anys, van tenir l’habilitat de recórrer el front d’atac malgrat l’excés d’aforament a l’àrea.

Escòcia va amuntegar cinc defenses, però la quantitat no importa, tampoc aquí, més que la qualitat. L’Exèrcit Tartà (The Tartan Army) més que un sobrenom humorístic es va percebre grotesc davant la golejada encaixada, la més gran en la seva breu història pels grans esdeveniments. Va ser una broma, com que cantessin "No Scotland, no party" amb l’autogol de Rüdiger.

La grada britànica va callar. Va cantar entre el primer gol i el segon, però es va desanimar al veure que els seus guerrers eren uns templagaites i que el somni no ja de guanyar, d’empatar, sinó almenys de fastiguejar, de preocupar, d’atemorir Alemanya, es dissipava tan aviat. La majoria es van asseure esgotats, frustrats. Alguns van sortir de la grada cap al bar, sense restriccions per al consum de cervesa, l’únic pal·liatiu per alegrar la nit. Com havia entretingut el dia.

No es va tractar només d’encaixar dos gols en 18 minuts, tres en 45, sinó que els defenses van cometre dos penals: el primer, assenyalat pel francès Turpin, va ser corregit pel VAR i extreta la falta al límit de l’àrea; el segon, que l’àrbitre no l’havia vist, el van detectar les imatges per l’astut cop de peu de Porteous a Ilkay Gündogan uns segons després que el centrecampista del Barça, mitjapunta amb Alemanya, hagués rematat de cap una centrada com les remata el seu company Lewandowski. El central escocès va ser expulsat, així de criminal va ser la seva entrada frontal.

La crònica del partit ja estava escrita. Estava determinada pels esdeveniments, crucials per al resultat, sense que pogués inferir-se quin és el grau de recuperació del futbol alemany ni pronosticar que Escòcia quedarà eliminada en la fase de grups com ha repetit en la seva història. Sí que es va apreciar, per descomptat, la desigualtat en el progrés futbolístic. L’últim precedent datava de 2015 i va ser un empat a Glasgow. Ja rondaven per allà Neuer, Gündogan, Kroos i l’etern Müller, que va sortir al camp amb el 4-0.

L’ensurt de Gündogan

Gündogan va entrar al camp de mines i va sortir-ne amb una rascada que podia haver sigut molt greu. Kroos, uns metres més enrere, va aparèixer i desaparèixer de blanc impol·lut (101 de 102 passadess bones) mentre es gestionaven els punts. Res podia alterar el desenllaç, ja que la represa dels escocesos es va limitar a dos atacs insubstancials.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La ferida de Gündogan va ser només un ensurt que li va impedir poder xutar el penal. No va ser substituït en la ronda d’homenatges quan va entrar Müller per Musiala (dos jugadors del Bayern) i la retirada de Kroos, a qui Nagelsmann ha seduït per tornar al Mannschaft per Emre Can, també supervivent de Glasgow nou anys després i cridat a última hora per cobrir la lesió de Pavlovic. Va marcar el cinquè.

Gündogan, el capità d’Alemanya, havia escrit una carta pública on expressava el seu desig que el futbol utilitzés el poder per unir la gent. Començant per la seva selecció, on ell ha sigut mal mirat per ser fill d’immigrants. "Puc liderar un equip que és especial perquè està format per cultures i països diferents i la diversitat ens farà forts". Forts han començat.