Espanya colpeja fort per començar

Tan inconseqüent pot ser el futbol que en el pitjor pot passar el millor. Li va passar a Espanya, que va matinar bé, amb Croàcia empastada al seu ranxo i esgotada una vegada i una altra. La “Roja” encapotava el seu rival amb molt ullal en la pressió. Però els croats tenen moltes cicatrius i van aconseguir donar un tomb al partit quan es van activar els seus migcampistes. Just quan el regiment de Modric va girar l’esdevenir del repte i la “Roja” es va destenyir va arribar la joia espanyola. Anava apurat el quadre de De la Fuente, sense els patins de Nico i Lamine, espremut Pedri i perduda la balisa de Rodri, quan Fabián va fer de sonall.

D’entrada, el jugador del PSG va filtrar una passada clínica cap a Morata. Amb els centrals aliens com estalactites, el capità espanyol es va plantar davant Livakovic i el va deixar sonat. A la primera, Morata va redimir el Morata turmentat amb el xivarri exterior. Sense demora, el cadet Lamine Yamal –el més jove debutant en una Eurocopa– es va sacsejar el mal d’altura. Per fi va ser l’agosarat Lamine, per molt que es veiés davant un safari croat, amb una tropa al seu arrest, d’emboscada en emboscada. El xaval es va citar amb Pedri i el canari va connectar Fabián, que no va estampar un gol, sinó un golàs. Amb dos llaços va asseure els seus sentinelles, va ajustar la seva lubrificada esquerrana i Espanya va cantar el segon bingo.

Rematades amb mala llet

De sobte, una selecció amb ullal en les àrees, on abunden els cocodrils. Una “Roja” amb més ganxets que futbol filat. A l’enganxada en territori adversari va respondre Unai Simón, que va merèixer més d’un sombrerazo en les rematades amb mal raïm de Kovacic i Brozovic. Al costat de Modric sumen 375 partits internacionals.

Croàcia, malgrat tant pretorià etern no és un equip florit, i va tenir una altra oportunitat en un toc creuat de Gvardiol que es va quedar a un dit petit del gol. De la resposta es va encarregar Lamine Yamal, cada vegada més emparentat amb el millor Lamine Yamal. Amb aquesta esquerrana servicial que el distingeix va apadrinar el 3-0. Carvajal, als 32 anys a la seva primera Eurocopa, bé que l’hi va agrair. Els sobtats flirtejos del madridista amb el gol mereixen un certamen de savis.

En mitja jornada, Espanya ja tenia el duel als peus. Activat el segon acte, la mateixa trama. De Lamine a Unai, governants del xoc, per a desconsol de Croàcia. El barcelonista, definitivament emancipat als 16 anys, mantenia en escac els rivals. Livakovic va ajornar el seu rècord del golejador més precoç en una Eurocopa. Una altra entremaliadura seva va acostar Morata al doblet, però el seu rebuig amb una cuixa no va ser precís. En l’altra direcció, a Unai li custodiava millor que ningú Cucurella, que no es preveia com a titular. A Berlín es va poder constatar el seu quall defensiu més gran que Grimaldo.

Les dreceres adequades

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

El partit era una successió de descàrregues, amb els gabinets de mig camp com simples baixadors. Res a veure amb la naturalesa de la “Roja”, però aquesta vegada havia trobat les dreceres adequades cap a Livakovic. La lesió de Morata poc després de l’hora i més tard unes molèsties de Rodri van alterar el tram final d’Espanya. Igual com també una espifiada gairebé terminal d’Unai Simón, tan categòric fins aquell instant.

El porter alabès acostuma a ser extravagant amb els peus, cosa que li ha creat més d’una amargor. Li va passar de nou a Berlín i com a derivada a Rodri li va costar un penal. El porter, presumpte víctima, va fer de botxí, i es va alliberar a l’aturar el llançament. Però el rebot li va arribar a Petkovic, que va embocar. Els rajos X del VAR van agafar diversos croats d’aventura per l’àrea abans del tir de penal. Croàcia no va tenir alleujament i Espanya es creuarà dijous vinent amb Itàlia amb més conviccions.