El Pitxitxi de la Lliga i l’esperança d’Ucraïna

A l’Eurocopa no hi ha Erling Haaland, el màxim golejador de la Premier League, passejant pel sud d’Espanya de vacances, però sí que hi ha Artem Dovbyk, el Pitxitxi de la Lliga, per exportar el producte i allargar la temporada de la seva vida, convertit en l’esperança d’alegries d’un país en guerra. Si no fos ucraïnès ni jugués al Girona, sonarien els clarinets i s’anunciaria amb trompetes l’entrada en joc del davanter de 26 anys, autor d’una gesta personal comparable a la col·lectiva del club de Montilivi. De la mateixa manera que ningú s’havia imaginat que el Girona acabaria tercer, tampoc hi havia hagut cap aposta que Dovbyk seria el millor artiller del campionat espanyol.

Amb aquesta distinció Dovbyk es presenta a l’Eurocopa contra Romania a l’obertura del grup E (15.00h, a Múnic), compartit amb Bèlgica i amb Eslovàquia (18.00h, Frankfurt), desposseït de l’anonimat en què va poder refugiar-se l’anterior edició mentre anava sumant gols ben discretament. Com si haguessin passat desapercebuts els 29 gols en 39 partits amb el Dnipro-1.

Fins que, obrat el miracle, amb el Girona a Europa, va caldre intentar un altre acte de fe. "A l’inici de la temporada no pensava que seria el Pitxitxi, però a mesura que transcorria la Lliga l’equip em recolzava molt i Stuani no parava de repetir-me: ‘Llença’t a aconseguir el Pitxitxi, tu pots’. Així que tot l’equip va creure en mi i, en algun moment, també jo vaig creure que podia aconseguir-ho", explicava Dovbyk a punt d’incorporar-se a la selecció, acompanyat del seu inseparable company i amic Viktor Tsygankov.

La tasca en "una temporada increïble" no s’ha acabat. Ara toca lluitar per un altre objectiu. "Tothom sap quina és la situació actual a Ucraïna, per això volem representar dignament el nostre país", relatava Dovbyk, ja concentrat en l’ambient de la selecció, imbuït pels missatges constants que fan arribar els seus compatriotes: del suport que els transmeten i de l’ajuda que els demanen.

Nascut a Cherkasy, a 200 quilòmetres al sud de Kíiv fa 26 anys, l’àmbit d’actuació del davanter se cenyeix a l’àrea, on va marcar 23 dels 24 gols del Girona. "L’Eurocopa representa molt per a nosaltres i per a la gent del nostre poble", va explicar, assumint la responsabilitat que tenen contreta els 26 jugadors.

Classificació en el ‘play-off’

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

La majoria senten un punt de vergonya quan són qualificats amb grandiositat. "No soc un heroi", va rebutjar Andriy Lunin al presentar-se a la concentració amb el títol de campió de la Champions. "Les persones que defensen el nostre país són els veritables guerrers", repetia Dovbyk, la família del qual viu en un punt més allunyat del conflicte que la de Lunin, a Krasnohrad. "Ells volen que ens sentim feliços, i nosaltres volem fer-los feliços".

Res millor que competint amb dignitat i sense rendir-se, com al play-off de classificació, en què va caldre remuntar el marcador advers contra Islàndia. Aquella nit va ser una de les més emotives viscudes per la selecció ucraïnesa des de la invasió de Rússia.