França s’aprofita d’un autogol

Les cinc estrenes de França en els grans tornejos amb Didier Deschamps a la banqueta s’havien saldat amb triomfs. No seria menys el sisè, contra Àustria (0-1). Li va ampliar l’estadística una ajuda de l’autogol de Maximilian Wöber, que va pentinar cap a la seva porteria un centre inofensiu de Kylian Mbappé, que va complir una altra tradició. Maledicció, més aviat.

L’astre continua sense marcar un gol en una fase final d’Eurocopa. Tot i que es forra en un Mundial. Va fracassar en el seu afany en els quatre partits de l’anterior edició i en el debut d’Alemanya. Va marxar frustrat per les dues clares ocasions desaprofitades, adolorit per un fortíssim cop al nas i ensangonat; amonestat a més per entrar en el camp sense permís i perdre temps.

Deschamps va alinear la seva davantera de gala i va asseure els tres madridistes del curs (Mendy, Camavinga i Tchouaméni) a la banqueta, feliç per haver recuperat el millor N’Golo Kante, símbol del títol mundial del 2018, i que estava desaparegut de la selecció en els últims dos anys, mig oblidat a l’Aràbia Saudita.

Un Kanté val per tres

El tècnic va voler veure si era el mateix als 33 anys i, al comprovar-ho, l’ha tornat a l’eix del camp. "Em va quedar la impressió que n’hi havia tres com ell", va fer broma Marcus Thuram dissabte després de competir amb ell en els entrenaments. Kanté sol en va fer prou tallar una perillosa contra de Wimmer a cinc minuts del final.

Amb Kanté va formar França l’onze clàssic, acomodats de la millor manera els formidables davanters que té, amb Ousmane Dembélé i Thuram a les bandes, Antoine Griezmann a la mitjapunta i Mbappé en punta. És una simple referència: el nou galàctic està en constant moviment, prest a ser el destinatari de la pilota recuperada pels seus companys. Prefereix cavalcar que esperar, sabedor que si encara un defensa en carrera, el desborda amb facilitat.

O provoca una falta. I allà va estar atent Gil Manzano, que xiulava el seu primer partit. Vaja si va xiular. Els austríacs són de peu fort, i els lleugers francesos van rodar amb freqüència per terra. No va advertir un córner claríssim després de la millor ocasió d’Àustria que va desbaratar Mike Maignan després que Christoph Baumgartner es plantés sol davant seu aprofitant que Dalot Upamecano se n’havia anat d’excursió. Els austríacs es van enfadar més que els francesos amb ell.

Anada i tornada

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Ralf Rangnick només fa dos anys que és a la banqueta d’Àustria –poc temps de treball per a un seleccionador– i la bona organització tàctica que caracteritza els equips de l’anomenat El professor s’haurà de corroborar en altres enfrontaments. Es va desordenar quan va anar a buscar l’empat, a una anada i tornada que amb França és un suïcidi per la velocitat amb què surt al contraatac. Al quadre centreeuropeu li falten les gotetes de qualitat individual que tenen altres futbolistes; els francesos, per exemple, tot i que les escampessin amb rematades dolentíssimes, pudents. No només de Mbappé, el més reiteratiu.

Els francesos no es van distreure amb la xerrameca política amb què s’entretenen ells i el país davant les imminents eleccions que podrien causar un tomb. Ni van donar peu que poguessin recriminar-los una desatenció del joc. Van desaprofitar diverses opcions d’ampliar el marcador i van haver de conformar-se amb un triomf lleig. A qui li importa. "No hi ha res millor que començar amb una victòria", havia dit Deschamps.