Güler posa el pastís i el regal per als 50 anys de Montella

Quatre segons abans s’havien sentit murmuris d’enuig. Era l’últim error comès durant una actuació molt fluixa, pròpia d’un debutant de 19 anys carregat amb el pes de la inexperiència i la responsabilitat del debut en una gran competició.

Però Kaan Ayhan, un guerrer de 29, turc nascut a Gelsenkirchen, va robar una pilota que li va deixar per dirigir-se cap a la porteria. Arda Güler va fer tres o quatre passos i va disparar. La bola va traçar una corba delicada, meravellosa, dotant de color i bellesa un gol que adquiria a més un valor incalculable. Com així va ser.

Als bons de veritat se’ls veu per les seves accions i el nom del club de filiació ho corrobora: Inter, Juventus, Nàpols... El del Reial Madrid el defensava Güler, el benjamí de l’equip, que va justificar amb una sola acció, una d’extraordinària, inestimable com poques, la base de fe que té Vincenzo Montella en ell.

El va canviar de posició –havia començat a la dreta i el va traspassar al centre– i va renunciar a substituir-lo sent com era el més fluix del front atacant, fins que va caldre defensar aquest golàs. Montella, no obstant, va acabar sent injust amb el nano que li va brindar el millor regal el dia que complia 50 anys perquè Güler, honrat i eufòric, va molestar prou el llevantinista Giorgi Kochorashvili perquè el xut, sol davant el porter Günok, piqués contra el travesser i no es transformés en el 2-2. Va posar el pastís, les espelmes i el regal. Tot. O gairebé tot, per no ser injustos.

Més actors

Hi va haver més actors. A Kochorashvili el va molestar després Mikautadze quan va intentar per segona vegada el 2-2 en el minut 90, el pal va evitar de nou l’empat georgià i el cap de Samet Akaydin a continuació. Aktürkoglu va col·locar la guinda corrent sol cap a la porteria per establir el 3-1.

La càrrega d’emotivitat va ser tan intensa com la pluja que va escombrar Dortmund al mig d’unes hores d’avís de grans tempestes a la zona. Ni als uns ni als altres els importava res, els turcs jugant gairebé com a casa per la milionària comunitat que hi ha al país i els georgians participant per primera vegada en el festival futbolístic. Vociferaven tots, dempeus, impossible d’assaborir el que era un esdeveniment únic per a la majoria que només el resultat podria aigualir.

L’autoritat d’un argentí

Així va acabar el duel, enmig del paroxisme per la incertesa del marcador, una mica cruel per a l’afany de Geòrgia. Ningú més indicat que l’argentí Facundo Tello, en aquest programa d’intercanvi entre la UEFA i la Conmebol, acostumat a les baralles del seu país, per impedir que l’efervescència es desbordés.

Notícies relacionades

Gavi, un any després

El Barça acaba trasbalsat

Geòrgia té tres jugadors de talla internacional (Mamardashvili, Kvaratshkelia i Mikautadze) de l’aportació dels quals dependrà l’avenir de l’equip. El problema és que totes les seleccions, en aquesta instància, també en tenen. I més. Perquè Geòrgia, no convé oblidar-ho, és l’última del rànquing FIFA (el lloc 75) de les 24 participants.

Va combatre de manera impecable, a un nivell superior del que indica la classificació, i es va sobreposar a tot els cops que anava encaixant. Es va deslliurar del 2-0 per un fora de joc detectat pel VAR i va respondre a Güler amb una altra onada d’atacs fins a assetjar l’àrea de Turquia, que es va multiplicar per protegir la bonica jornada que s’estava dibuixant.