Una Albània valenta deixa Croàcia al caire de l’abisme

Croàcia s’està apagant. Potser ja s’ha apagat per sempre vista la derrota contra Espanya i el patiment que va mostrar per empatar amb Albània un partit que tenia perdut, després guanyat i, al final, va acabar amb un dramàtic empat. En temps afegit, el futbol va donar a Gjasula, el veterà jugador del Dartmstad 98, el que havia espatllat abans.

Just quan s’havia rebel·lat Croàcia en tan sols dos minuts que van abatre en aquell moment la valenta Albània. O això creien. Ingenus. No va marcar Budimir, el davanter de l’Osasuna, cap d’aquests gols, però no s’entén l’1-1 ni tampoc el 2-1 sense la seva valuosa aportació. Eren dos minuts que semblaven treure Croàcia de l’abisme al qual s’acostava, a punt de fer les maletes per tornar a casa quan la selecció de Sylvinho va completar una excel·lent primera part.

Excel·lent, però no va tenir continuïtat en la segona meitat, quan Dalic va agitar el seu equip, conscient que anaven de cap a la perdició. Se sentien guanyadors, però en uns volcànics instants finals de la segona part Albània es va aixecar gràcies al 2-2 aconseguit per Gjasula, que va acabar amb un desolat Modric, abatut i desconcertat perquè no va entendre res del que havia passat abans a Hamburg.

De Budimir a Gjasula

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Croàcia va apel·lar a Budimir (en va entrar al minut 69) i va tenir un impacte brutal en el partit. Ni 10 minuts va necessitar. Va atordir la parella de centrals albanesos amb moviments que no van saber descodificar. Als cinc minuts de trepitjar la gespa ja tenia l’1-1 al marcador. I als set va exercir de salvador lluitant una pilota que va desencadenar la tempesta, que semblava definitiva en l’autogol de Gjasula. El definitiu va ser, però, el gol de Gjasula quan Croàcia ja se sentia amb l’autoritat necessària per arribar fins als vuitens de final.

Però no és el que havia sigut durant tants anys perquè no va tenir la capacitat per governar amb l’ofici que se li suposava aquell temps extra després d’haver fet el més complicat. Remuntar el partit en dos minuts i sense jugar bé a futbol. Els canvis li havien sortit bé a Dalic, que no va imaginar llavors que al seu col·lega, l’exblaugrana Sylvinho, també li van funcionar de meravella. Tot va passar en una bogeria de partit, que va tenir els suplents (Budimir primer; Gjasula, després) com els amos d’aquella tarda que, potser, serà l’epíleg d’una meravellosa generació, que va enlluernar un petit país i va sacsejar el món del futbol. Amb aquest empat, té més a prop el precipici.