França s’enreda sense Mbappéi troba reconfort en el VAR

Si alguna cosa està revelant aquesta Eurocopa és que viure en l’expectativa porta de manera irremeiable al desengany. En un torneig en el qual l’Espanya de De la Fuente ha passat de ser sospitosa en el pròleg per amuntegar elogis després de les dues primeres corbes, potser un dels partits més atractius d’aquesta primera fase era el que enfrontava aquest divendres els Països Baixos i França a Leipzig. I ni tan sols la suplència de Kylian Mbappé, a qui no li va fer falta ajustar-se la màscara que li protegís el fracturat nas, va explicar que el combinat francès continués provocant dubtes. De fet, es va deslliurar d’un bon embolic quan entre l’àrbitre i el VAR van negar a Xavi Simons l’1-0 a 20 minuts del final. Dumfries, en posició de fora de foc, estava al costat de Maignan quan la pilota arribava a la porteria, suficient perquè els jutges interpretessin que incomodava un porter ja superat. Les precaucions dels entrenadors van tenir molt a veure en les esquerdes de l’espectacle, molt més pròxim a una feina burocràtica en què les dues seleccions buscaven la millor manera per no fer-se mal. Didier Deschamps, que mai enganya en els seus ideals, va decidir que el buit en l’onze que deixava lliure Mbappé havia de ser per al migcampista Tchouaméni, que no jugava per lesió des del 8 de maig. Granit en un centre del camp sostingut per Kanté, i en el qual Rabiot havia d’assumir tasques ofensives des de la banda esquerra. Surrealista va ser l’ocasió que va malgastar en el primer acte quan, només en el punt de penal, va decidir cedir amb tota la mala traça que va poder a Griezmann, que també va fallar. La punta de l’atac se la quedava així Thuram, al qual li diferencies moltíssimes coses de Mbappé, però, sobretot, el seu entusiasme defensiu quan toca replegar-se.

Quant a la selecció de Ronald Koeman, bastant té amb mostrar-se competitiva malgrat l’escàs nivell ofensiu que presenta i que contrasta amb una parella de centrals de categoria, la formada per Van Dijk i De Vrij. Xavi Simons corria molt per la mitjapunta sense que cap company el mirés. I quan tocava alguna pilota, li faltava una mica de paciència en les decisions. Més destre estava Reijnders, tot i que qui podia oferir el perill real era Gakpo, tot i que només va sortir una vegada victoriós del seu duel amb Koundé. Memphis, mentrestant, semblava més preocupat que la seva diadema blanca no es mogués del front i a servir pilotes a pilota aturada que ningú rematava. Perquè, és clar, en aquests Països Baixos Weghorst té encara el paper de revulsiu, no d’ariet titular.

Amb tots els futbolistes implicats en les seves responsabilitats i sense que ningú sortís del guió –bé, Dembélé sí que anava a la seva, però això és habitual–, els minuts queien pesats. Cert punt de culpa hi van tenir també els porters, que van estar al seu lloc quan va tocar. Maignan li va negar un gol a Frimpong en la mateixa alba després que el carriler li guanyés l’esquena a Theo Hernández. I el porter del Milan repetiria manotada amb un bon xut de Gakpo des del vèrtex. Tampoc es va quedar enrere el jove Verbruggen, porter del Brighton de 21 anys que es va exhibir de valent a rematades d’un Griezmann que continua estant de pega amb els bleus. Ha marcat només tres gols en els seus últims 31 partits amb França. No és poca cosa.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Griezmann va disposar, precisament, de la millor opció per a França en un segon acte en què els de Deschamps, excepte set minuts de rebel·lió en què van sumar quatre ocasions, semblaven satisfets amb lluir la seva fortalesa, no tant les solucions sense Mbappé. No ho havia sigut Thuram al principi, tampoc Rabiot, que es va rovellar cada vegada que va trepitjar l’àrea des de la segona línia, ni Giroud, la solució d’emergència clàssica.

A Koeman, malgrat el disgust temporal pel gol anul·lat a Simons, no li va anar malament la nit. Els Països Baixos i França sumen quatre punts i poden ja mirar a la següent ronda. Una altra cosa és el cos que va quedar a uns espectadors que, és clar, esperaven una altra cosa.