L’Espanyol es juga el futur en una dramàtica final contra l’Oviedo

Manolo González exigeix «personalitat» al seu equip per certificar l’ascens en un estadi ple. «Cal ser valents, no hi ha motivació més gran que pujar a Primera», diu el tècnic.

L’Espanyol es juga el futur en una dramàtica final contra l’Oviedo
3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Durant el curs futbolístic s’acostuma a abusar una mica del terme "final" per exagerar la transcendència de molts partits que en realitat no tenen aquesta dosi de dramatisme. No és el cas del partit d’avui (18.30 hores) a l’Stage Front Stadium. Espanyol i Oviedo es juguen la vida a Cornellà. Només un pujarà a Primera. Si els periquitos guanyen aquest privilegi serà per a ells; si el duel acaba en taules o amb triomf blavós seran els asturians els que tornin a la màxima categoria 23 anys després de la seva última experiència. Prou apostes. És una final amb majúscules.

Poques vegades s’ha viscut un xoc de més rellevància en la vida blanc-i-blava. L’Espanyol es va quedar a les portes de l’ascens directe i es va veure abocat a un ’play-off’ en el qual almenysha aconseguit tenir un avantatge que se li va escapar el curs passat. Llavors, l’equip de Luis García no va poder arribar a l’episodi final a casa depenent de si mateix. L’atracament a mà armada sofert a Mestalla va certificar el descens. Aquesta vegada és diferent. El club català es juga el seu futur davant una afició que rebentarà l’estadi i la victòria assegura l’objetiu.

Compensar el patiment

"No s’ha remuntar, cal guanyar. No s’ha d’aixecar un 2-0 o un 3-0, cal guanyar, res més. Si no ho fem, no ens mereixeríem estar a Primera Divisió. Estem preparats. Li demano a l’afició que confiï, que ens ajudi, serà molt important. Quan ens ha fet falta, sempre ha estat. Tant de bo els puguem compensar el patiment de tota la temporada", va expressar aquest divendres Manolo González, que suma 15 partits en tres mesos a la banqueta dels periquitos amb un balanç de 5 victòries, 9 empats i una sola derrota, la soferta a la caldera d’Oviedo (1-0).

"Guanyarem i a pujarem, estic convençut", va repetir una vegada i una altra el tècnic, que prefereix abstreure’s de totes les altres coses. Ni les polèmiques que arriben des d’Astúries ni els dubtes sobre el futur de l’entitat blanc-i-blava. "Fora del futbol no en tinc ni idea, jo em jugo un ascens. Des que soc aquí he escoltat 30, 40 o 50 coses diferents. No hi ha motivació més gran que pujar. Estic convençut que guanyarem. Mai he jugat un ’play-off’ a Primera, però sí uns quants en altres contextos. No puc fallar", va afegir el preparador, que va tenir un record per al mort Diego Orejuela: "Tant de bo la seva mentalitat i el seu caràcter ens donin forces".

Notícies relacionades

El preparador gallec espera que els seus jugadors tinguin "personalitat" i juguin sense por. "Tenim nivell per ser valents i fer coses a dalt. El partit es guanya amb futbol. Estic segur que l’equip ascendirà. He trucat a Rappel per veure qui fa el gol, però no me l’ha agafat", va fer broma el míster, que va remarcar un context que haurien firmat a l’inici de temporada: si l’equip guanya a casa, estarà a Primera i prolongarà la tradició que sempre ha acompanyat el club.

Cinc vegades va baixar abans l’Espanyol i les cinc va pujar en el primer intent. Ara toca aconseguir-ho per sisena vegada per no jugar dos anys consecutius a Segona, una cosa que mai ha passat en la seva història. És un drama que ja van patir equips grans com el Sevilla (1997-99), l’Atlètic (2000-02) o la Reial Societat, que va estar tres anys seguits en la categoria de plata (2007-10). Les circumstàncies que envolten l’Espanyol, immers en una total incertesa entorn de la seva propietat, afegeixen més perill a aquest possible desenllaç. Només val el triomf.

Temes:

Espanyol