Portugal també va de pressa per entrar en els vuitens
La selecció de Robert Martínez escombra Turquia, que va tenir Arda Güler de suplent per cansament, mentre quatre espontanis saltaven a la gespa per fotografiar-se amb Cristiano.
Després d’Alemanya i Espanya, Portugal va segellar l’accés cap als vuitens. La primera selecció a classificar-se per a la fase final va ser la tercera a passar a les eliminatòries. Per una qüestió només temporal. Com les seves predecessores, s’ha apuntat dos triomfs que converteixen en irrellevant el tercer partit.
Només tindrà importància estadística per allargar la magnífica ratxa del combinat lusità sota el mandat de Robert Martínez, que suma 12 triomfs en 12 partits oficials i un total de 15 en 17 des que va començar la seva etapa. Portugal només ha caigut en els amistosos contra Eslovènia i Croàcia.
La victòria sobre Turquia, que perseguia el propòsit d’assegurar la classificació, va ser menys escassa que la inicial davant la República Txeca. Aquella es va consumar en l’últim minut. A Dortmund, Portugal va comparèixer més distès, la pilota va volar amb precisió i els gols van arribar abans: dos en 28 minuts.
Càntics d’"Arda Güler"
Martínez ha donat rodet a un equip que tenia molt futbol guardat abans de la seva arribada i que no acabava d’escampar sobre la gespa. Un equip que mirava més al marcador que la pilota, quan l’atenció sobre la pilota permet veure un millor resultat en la majoria dels casos. El tècnic va repetir l’onze de l’estrena i el va col·locar de diferent forma, amb un 4-3-3 que li va generar més comoditat, amb Vitinha i Bruno Fernandes d’interiors, protegits per Palinha, i Bernardo Silva i Rafael Leao obrint les bandes.
Retronava el càntic a la grada reclamant la incorporació d’"Arda Güler, Arda Güler" a les files turques i Cristiano Ronaldo va apagar de cop el clamor. Es va escapar el veterà capità sol, juntament amb Bruno Fernandes, trencant tots dos el fora de joc mal executat, i va regalar la pilota al seu excompany del Manchester United, desmentint la fama de la presumpta mala relació que tenien i la de l’egoisme que acompanya el 7 universal. Va buscar, ansiós, totes les rematades per batre el rècord del golejador més vell i es va relaxar amb el 0-2 pensant que tindrà dos partits més. Dos nens i dos individus van saltar al camp per fer-se una foto ell. Només va triomfar el primer.
Un Pepe pletòric
La vellesa es nota més en Cristiano Ronaldo que en Pepe, que va ampliar el registre de més edat que havia trencat en 41 anys i 117 dies. Es va creuar amb diligència i rapidesa un pletòric Pepe, intuïtiu, en dues accions delicades quan encara es discutia el resultat, tot i que no va ser excessivament exigit per Yilmaz, l’únic punta turc que es van berenar entre ell i Rúben Dias, i tampoc va titubejar quan se li va encarar Aktürkoglu, el turc més atrevit.
La inoperància ofensiva de l’equip de Montella va fer que la grada reclamés Güler, autor d’un golàs en l’estrena. El tècnic italià havia avisat que podia estar de baixa per fatiga muscular i el va asseure. Va canviar també el porter.
Notícies relacionadesAltay Bayindir, el meta suplent del Manchester United, únicament ha jugat cinc partits al llarg de tota la temporada. La falta d’entesa amb Samet Akaydin va desembocar en un gol en pròpia porta del central turc, quan Joao Cancelo i Cristiano s’havien desentès de la jugada perla mala passada del defensa blaugrana. El primer gol sí que va ser bonic: el centre retardat de Nunes Mendes per l’esquerra el va agafar ras Bernardo Silva amb seguretat.
Güler va sortir a escalfar en el primer temps i l’afició es va entusiasmar. No va entrar al camp fins al minut 70, amb la derrota consumada. Montella el necessitarà fresc en l’últim partit contra la República Txeca.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia