Kanté, el més valuós de França

Amb la quantitat d’estrelles que participa en l’Eurocopa, només hi ha hagut un jugador que hagi sigut designat dues vegades MVP en els dos partits que ha disputat. Un de qui no s’esperava que hi fos: N’Golo Kanté. El capità suís Granit Xhaka l’ha guanyat en dos dels partits de la seva selecció. D’ell sí que podia esperar-se.

L’elecció de Kanté diu molt del renascut centrecampista i molt poc dels seus companys de França, que va vèncer Àustria amb un autogol de Maximilian Wöber (1-0) i va empatar a zero amb els Països Baixos. El triomf personal de Kanté no deixa de ser una ratificació de la rectificació de Didier Deschamps al reincorporar el menut futbolista, símbol del triomf en el Mundial del 2018 i del subcampionat europeu del 2016, després de tres anys sense convocar-lo. Als 33 anys, el jugador parisenc (1,68 m) va passar al davant de Tchouaméni i Camavinga.

"A l’Aràbia he disputat molts partits, una temporada completa", es va reivindicar Kanté, conscient que, al principi, es va rumorejar sobre els dubtes de la seva tornada. El panel d’observadors tècnics de la UEFA va justificar així el primer premi: "Va recuperar moltes pilotes, va bloquejar Àustria al centre del camp i va realitzar algunes bones passades cap endavant. Kanté també va fer una magnífica cobertura com a últim home". Del segon compromís davant els Països Baixos, l’argument va raure que el migcampista "va ser fonamental en defensa tot el partit, però també va influir en els moments ofensius de França".

Va influir, però França es va quedar a zero. L’alineació o no de Kylian Mbappé amb la seva màscara revelarà el grau de preocupació que sent Deschamps davant el tercer partit. Haurà passat una setmana des que l’astre es va trencar el nas. França s’enfronta a una desnonada Polònia per sumar el punt necessari per accedir a vuitens. El triomf per una diferència major de gols de la que aconsegueixi els Països Baixos davant Àustria li donaria el liderat.

Notícies relacionades

Alcaraz imposa la seva llei i entra en la tercera ronda de Wimbledon

Cavendish escriu una altra pàgina històrica a la bíblia del Tour

"Crec que anem en la direcció correcta", va dir Kanté, després de l’empat amb els neerlandesos. Ell continuarà allà, fiable com ningú. Inamovible des que el seu lent progrés a l’elit fos precisament per la solidesa dels seus passos d’ascens. Era un futbolista del Caen amb el qual va pujar a Primera i amb el qual va completar dos campionats sencers, perdent-se només un partit i per suspensió. El va fitxar el Leicester, i es va erigir en la peça clau de l’icònic títol de la Premier (2015-16). Va jugar 37 de les 38 jornades. I els grans es van fixar en ell.

Els 8 milions que havia costat ja es van elevar a 30 quan es va acostar el Chelsea, i va seguir de blau, però a Londres, on va recollir una altra Premier, els tres títols europeus (Champions, Europa League i Supercopa) i el Mundial de clubs. El Chelsea el va deixar marxar l’estiu passat creient que havia espremut del tot Kanté. Encara quedava molta energia concentrada en aquest cos enganyós.