La pitjor Espanya també suma

Només Laporte

De la Fuente només va donar continuïtat a Laporte. La resta, els teòrics secundaris disposats al crit de ¡present! Una Espanya amb menys vertigen. Resulta difícil enfilar de cop un pilot de suplents. Un altre volum, sense Nico Williams i Lamine, per als quals no hi ha bessons. Ferran, per la dreta, i Oyarzabal per l’altra vora, no tenen les turbines dels titulars. La profunditat, als peus de dos laterals com ventiladors, casos de l’infinit Navas –38 anys i 216 dies, el més veterà en un duel oficial dels espanyols– i Grimaldo.

Per allà havia de remar la Roja, sostinguda sense encalladors pels intendents Zubimendi i Merino, amb Dani Olmo com a subsidi dels atacants. El jugador del Leipzig té catàleg per a qualsevol lloc d’avantguarda. Té velocitat, peu clínic per assistir i mala bava davant el gol. Ho sap Laporte, que amb el seu bon encert es va saltar diverses escales de la trinxera albanesa i va connectar amb Olmo. El català va citar Ferran Torres, que va picar a l’espai del lateral esquerrà contrari i va executar un xut amb l’esquerra que va resultar terminal per al porter Strakosha. Ferran sempre va ser capaç d’intimar amb el gol. Jugui poc o molt, les seves mitjanes el distingeixen.

No hi va haver rèplica d’Albània, amb molt mirament, malgrat que la possible classificació per a vuitens no era una opció marciana. Sense grans ostentacions la Roja es mostrava ferma però molt menys cosmètica que en les dues jornades precedents. El grup de De la Fuente avivava bé el joc, però li sobrava fogueig. Sense ni una mica d’Oyarzabal, al qual li falten recursos per a l’extrem, on resulta elemental, el picant es reduïa a Olmo, Joselu i Ferran, assistits una vegada i una altra per Navas i Grimaldo. Al davant, una rematada llunyana d’Asllani a un pas de l’intermedi, va ser l’únic pessic albanès a prop de David Raya durant el primer període. Més convincent en la parada que minuts abans amb els peus, després d’una carambola amb Laporte que gairebé li costa una condemna. El creixent Vivian va evitar qualsevol altra sorpresa albanesa fins a l’última estirada dels de Sylvinho.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

En un partit sense més enamoraments sobtats, Joselu va estar a prop del gol del campionat. El madridista va armar una rematada de trapezista que li va marxar per una polzada. Aleshores, De la Fuente havia rellevat Laporte, a qui convé cuidar, per Le Normand, amb el risc que el reialista ja carregava una targeta.

A l’hora també va tenir pista Fermín, el jugador de camp que faltava per trepitjar l’Eurocopa. Al barcelonista li van tocar els minuts més desenllustrats d’Espanya. Albània va ficar una altra marxa, amb la Roja cada vegada més ambulant. Raya va haver de mirar-s’hi de nou, aquesta vegada davant una tralla de Broja. Davant el declivi, De la Fuente va allistar Morata i Lamine, cames fresques per a una escomesa definitiva. A Espanya ja li faltava la pilota, disposada a un partit de traç llarg, amb anada i tornada. En ocasions per bé, a aquesta selecció li costa més sedar el joc. Lamine va amenaçar en un parell d’oportunitats, però no va trobar la picada final i Albània, amb el que té, que no és gaire, hi va posar ganes. Broja va tenir angoixat Raya amb un xut quan queia el teló. Insuficient davant una Espanya que va com un tret, que suma fins i tot en la seva nit més pedestre.