Anglaterra és una misèria i l’empat classifica Eslovènia

Anglaterra ja estava classificada abans de començar, amb un dels tercers llocs garantit per a vuitens, i un aparellament encara indefinit. El segon lloc era una condemna perquè significava enfrontar-se a Alemanya. El primer lloc, el que defensava abans de començar, la situava contra un tercer, que serien els Països Baixos, que tampoc és res de l’altre món, vulgar una, vulgar l’altra.

El miserable empat li va concedir la gràcia del liderat, excessiva, generosa, al combinar-se amb l’altre empat del Dinamarca-Sèrbia. Només ho van celebrar joiosos els jugadors d’Eslovènia, que acabaven tercers.

Ni fred ni calor. Apàtica, sosa, avorrida, Anglaterra va llegar al destí el seu avenir. Incapaç d’obtenir-lo per si mateixa, de manera proactiva amb un joc més o menys punxant i agressiu, va passar l’estona a l’estadi de Colònia mentre els seus feligresos continuaven refrescant-se amb cerveses, del matí a la nit, acudint al bar durant el partit amb la certesa que no es perdrien res mentre recarregaven els gots de plàstic.

Fins i tot Lineker critica

Si Gary Lineker, el pudorós i prudent presentador de televisió, exinternacional i excompany de Southgate, va qualificar d’"una merda" el joc de la seva selecció, resulta fàcil imaginar el grau de decepció que causa l’equip. No era l’única glòria que va criticar la selecció. Els resultats ratifiquen les misèries de l’equip. Southgate va replicar abans de col·locar-se les orelleres per desatendre les crítica, que ells mai tampoc havien guanyat cap títol, així que no ve d’un any.

La rèmora d’Anglaterra és l’entrenador, i d’això sembla quedar poc dubte. No ha resolt el problema del doble migcampista, que no serveix absolutament per a res. Obviats en l’organització del joc la pilota passa dels defenses als davanters sense passar per la inútil parella del cercle central.

Declan Rice ha vist passar al seu costat Alexander-Arnold, Gallagher i després Mainoo, a veure si al desvergonyit interior del Manchester United li donava per intervenir. S’intueix, d’altra banda, un conflicte de cohabitació entre Bellingham i Foden a la zona central per exercir de playmaker. Al millor jugador de la Premier ni el complau ser un extrem en situació d’espera.

Va sortir Mainoo després del descans, reglamentari com els primers 45 minuts, en els quals no va passar res i tampoc res es va haver d’afegir. Tothom en aquesta casa vol la pilota al peu. Dos desmarcatges de Foden, oh noticia, van ser anul·lats per fora de joc. Bellingham només corre endavant per anar a rematar, no està per moure la defensa amb una carrera; Saka es va quedar de xerrameca a la banda amb Erik Janza. És un dir. No es coneixen de res.

Foden va xutar una falta que va fer vessar gots. La resta els van poder beure tranquil·lament, a l’espera l’afició que Southgate hagués tingut una arrencada d’entrenador movent magnets a la pissarra del vestidor.

El tercer empat i històric

Notícies relacionades

Nike, milions ¿impossibles?

Roja Directa pagarà 31,6 milions a Mediapro per piratejar partits

¿I Eslovènia? Doncs allà, de comparsa, que l’important és participar, sobretot després de 24 anys d’absència, igualat el precedent de dos empats de l’any 2000. Potser queia el tercer, i amb tres puntets, salvat l’honor, potser sorgís un tercer lloc que seria meravellós. Un córner, una falta, un error com el que va cometre, i va corregir Guéhi… La tercera part de passades va donar Eslovènia, amb un 4-4-2, el típic sistema anglès, que estava concebut per defensar. Cada vegada més endarrerit així que avançava el rellotge.

De refilling en refilling anava l’afició anglesa per sufocar la càlida temperatura i refrescar el ganyot, erosionat amb els càntics. Mainoo havia agitat una mica el joc, i després el va remoure una mica més Cole Palmer, ansiós davant els seus primers minuts en el torneig. Palmer va xutar fluixet, amb poca fe, en el minut 92.