¿Fidels o infidels...?

En realitat, el futbol i la vida van de bracet. Acabem de superar la revetlla de Sant Joan, una festa que ens recorda que som a les portes de les vacances, la calor i la festa més desmesurada... Una celebració immediatament posterior al solstici d’estiu que marca no només començaments, sinó també finals. El final de la temporada, i al parlar de temporades ho fem en sentit ampli: escolar, acadèmica, professional, i també futbolística.

I en clau futbolística s’inicia aquell període frenètic d’amors i desamors, d’afeccions, de seduccions, d’estratègies captivadores, d’ofertes i proposicions que marcaran la temporada que arribarà després de tots aquests excessos que acapararan portades i titulars. Només hi ha un període semblant al que s’acosta, també amb un solstici (el d’hivern), i també amb una festivitat que, tot i que menys festiva, és igualment font de bogeria i desmesura: la festa de final d’any.

De mercat en mercat

I fixin-se que en els dos períodes, batejats com a "mercats d’estiu i hivern", es dona una circumstància comuna: l’obertura d’un període de canvis, de fitxatges, de vendes, de ventures i desventures que et dibuixaran, com a club, la teva realitat esportiva, la teva fortalesa i la teva futura competitivitat una vegada acabi aquell període de dèria mercantil.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Preparem-nos, que el mercat de la seducció arriba carregat i la història ens ensenya que poc importa si ets més ric o ets més pobre, més jove o més madur, més fort o més desgarbat. És temps de revetlles, i els clubs llançaran les seves xarxes sobre els seus desitjats, i aquests (o aquestes) deixaran o no degustar les seves humides boques als pretendents sense més sentit que l’ambició, els seus objectius o simplement el seu desig. Res a veure amb riqueses i molt en canvi amb la dolçor de les cireres.

I si no em creuen, revisin el WhatsApp de més d’un o una durant la nit de la revetlla, en què l’amor i els "t’estimo" viatjaven lluny, molt lluny dels que havien de ser receptors del desig, entre cava, coca i postureig.