Primer, quadrar els comptes

Els socis i aficionats barcelonistes estan pendents dels comptes del club blaugrana per il·lusionar-se amb l’arribada de nous fitxatges. Mentrestant, la història de sempre: noms i més noms a les portades però cap concreció.

Emilio Pérez de Rozas

Cada estiu, aquest any fins i tot molt abans, al maig, en vista dels reiterats fracassos del Barça i el vodevil de l’acomiadament, no acomiadament, de Xavier Hernández, repeteixo, cada estiu, el meu amic Ricard Torquemada m’envia un whatsap, ho juro, ¡cada maig!, recordant-me: "Emilio, està per caure que fitxarem Bernardo Silva". I, sí, al cap de tres o quatre dies, de vegades fins i tot l’endemà d’escriure’m, ¡zas!, sorgeix la notícia, des de fa sis, set anys, que "Silva és a prop del Barça". El cas és que, tot i que fa una infinitat d’anys que passa, la gent s’ho creu. Aquest estiu, almenys, el tema ha mort aviat. És a dir, Silva no ve. Diuen.

Deu ser perquè ha aparegut, també amb aires de ser mentida, que el que és cada vegada més a prop és Kimmich. No, no, el que ve de veritat és Nico Williams. I ara, vostè no té ni idea: el que fitxem és Zubimendi. De debò, les ganes que té el Barça de fer soroll són increïbles. I, és clar, no només les ganes que el soci pensi que tindran diners per a tot, sinó que, a més, es forraran, perquè el Bayern Munic ofereix 120 milions per Araujo. ¿O se’n recorden, d’això? Ens treuen els futbolistes de les mans i aquí tot continua igual. Perdó: pitjor, encara que ells ho neguin.

Dissabte, Alejandro Vidal i Ricard Cabot, els meus dos amics periodistes, jubilats, però molt vius, l’elit del periodisme esportiu mallorquí dels últims 50 anys, em van citar a fer un cafè. Em volien presentar un col·lega seu que és el director esportiu d’un equip modest centreeuropeu. Lluny de la Champions, tot i que, de vegades, s’hi acosta.

Notícies relacionades

Parla cinc idiomes i, sí, també el castellà. Era a Mallorca de passada. I ens va comentar que entre els seus col·legues de professió està molt estesa la precaució, quan es parla amb els responsables esportius del Barça, de ser molt prudents a l’hora de posar noms sobre la taula. "És molt comú que, quan parles amb algú del Barça, l’únic que planteges és quines possibilitats hi ha d’aconseguir un perfil determinat de futbolista, sabedors tots que al Barça li sobren jugadors, ja que té un planter formidable".

Segons aquest director esportiu, també està molt estès que el Barça té l’habilitat, per exemple, de fer córrer que tal o tal club vol Mika Faye per 15 milions. "I no és que algú vulgui Faye; és que el Barça aprofita l’ocasió per publicitar que Faye val 15 milions". Li vam dir que a tots tres ens semblava una broma que els mitjans, empesos (¿intoxicats?) pel Barça, parlessin de tants fitxatges quan no saben si perdran 100, 200, 300 o 400 milions. Però ells són molt valents per continuar parlant de Silva, Kimmich, Nico Williams i Zubimendi. Ja vindrà Nike i Libero o el substitutiu d’aquest desfalc tan gros a salvar-los els comptes, les cares i els somnis. ¡Però si fins i tot Xavi va parlar amb Silva per convèncer-lo! ¡Si fins i tot Xavi va creure que el fitxarien.

Temes:

Joan Laporta Champions

Inicia sessió 0 Comentaris

Flick vol veure contra el Betis el Barça que va torturar el Madrid

Populisme del bo