Ucraïna s’acomiada al no passar de l’empat contra Bèlgica

Drama nacional en l’eliminada Ucraïna i classificació apàtica de Bèlgica, que s’enfrontarà a vuitens de final contra França, després d’un empat sense gols. Aquest va ser el resultat del grup on tot va quedar com al principi de l’última jornada. El problema no estava en Eslovàquia, tercera, ni en Romania, líder, sinó en la incapacitat de la selecció de Rebrov per guanyar i compensar la llosa de la diferència de gols que va arrossegar des de la primera jornada. Dovbyk, màxim golejador de la Lliga, va tancar una pobra Eurocopa contra l’equip de Tedesco i va desaprofitar un bon nombre d’oportunitats. Bèlgica, on només De Bruyne i Doku es van rebel·lar davant la mediocritat, té bastant marge de millora si vol arribar lluny.

Bèlgica i Ucraïna són fruit del mateix complex. Durant anys, l’equip belga va carregar amb la pesada etiqueta de ser la revelació de la qual s’espera tant que al final acaba per ser una decepció. A l’Eurocopa 2024 l’apel·latiu enverinat li va tocar a Ucraïna, que té la càrrega addicional de ser la representant d’un país que està en guerra.

Tedesco va portar a la titularitat Trossard, mentre que Rebrov va mantenir Lunin de suplent i va introduir Yaremchuk, Mykolenko i Svatok. Per jugar-se el pas a vuitens, el seleccionador ucraïnès, que manté un conflicte amb les seves estrelles, va optar per l’esperit treballador en què no cap el virtuosíssim Mudryk. Dos puntes de groc per amenaçar l’equip que va vestir de Tintín.

Només De Bruyne

El segon equipament de Bèlgica és tan preciós com perillós, perquè es corre el risc d’acabar com Roberto Rastapopoulos, l’antagonista de Tintín. Un paper que va tornar a interpretar Lukaku, pitxitxi en el desencert. El més emocionant que va passar en l’arrencada va ser el gol d’Eslovàquia contra Romania que sucava el biscotto.

Ucraïna es va agafar de sortida als xuts llunyans davant un rival tou, en què només De Bruyne va combatre la monotonia. El del Manchester City va estar a punt de sorprendre Trubin amb una enginyosa execució de falta. Eren dues propostes oposades, tot i que igual d’ineficaces. Una de passiva i una altra passada de revolucions, que, amb tot, resultava més amenaçadora. Perquè Bèlgica cometia una vegada i una altra errades en la sortida de la pilota.

Fins que Matviienko es va treure una passada de la màniga amb què va esfilagarsar l’estàtic esquema del conjunt belga. Shaparenko, de primeres, va deixar Yaremchuk tot sol, que no va saber connectar amb Dovbyk. Va ser la millor jugada del primer acte. Va evidenciar que Bèlgica era vulnerable des de la mobilitat i que Ucraïna necessitava pensar les seves jugades, no simplement moure-les amb ímpetu.

Notícies relacionades

Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadre; Madrid-Atlètic, derbi europeu

Després del descans, De Bruyne va fer despertar Doku, el seu company al City, per convertir la seva banda en un tobogan d’ocasions contra una Ucraïna que aviat va mostrar tenir signes de fatiga. Ho va aprofitar per fer un pas endavant la selecció de Tedesco, que es va cansar de Trossard i Tielemans a l’hora de joc per donar entrada a Carrasco i Mangala. L’ex de l’Atlètic va desesperar De Bruyne en la primera jugada de perill que va tenir, però va revolucionar la seva parcel·la. Dovbyk va ser el fidel reflex de la desesperació dels ucraïnesos.

El duel va arribar viu al final, amb el conjunt de l’est formant amb el major nombre possible de davanters. Dins del seu conformisme, Bèlgica semblava tenir-ne prou amb l’empat. La desconnexió quasi li costa cara. Casteels va treure sobre la línia un córner que quasi va ser gol olímpic. Tintín va sobreviure, tot i que més per demèrit del rival a qui més li dol l’eliminació de l’Eurocopa.