La 75 del món entre els 16 millors

Van ser 90 minuts de feina i 90 de gresca. Els primers 90 de concentració i els altres de càntics, felicitacions i crits. La frontera es va establir amb el xiulet final de l’àrbitre suís Sandro Schärer. La històrica jornada de Geòrgia va culminar quan Giorgi Kochorashvili, el futbolista del Llevant, pujava a l’autobús i els responsables de la federació de la UEFA i l’organització de Gelsenkirchen feien una última batuda perquè cap jugador hagués quedat escampat en els festejos que es van desfermar.

El més serè de tots era Willy Sagnol, l’entrenador, que s’ho mirava tot amb un somriure. «Quan ets l’equip petit de la competició, no tens res a perdre. No tenim cap pes a sobre l’esquena. És més difícil quan ets França, Espanya, Portugal... perquè esperen que guanyis», reflexionava el tècnic de la selecció georgiana.

Sabia de què parlava. Va completar 14 anys de carrera professional com a defensa, els últims nou (2000-09) al Bayern de Múnic, tot i que la seva carrera com a tècnic no va tenir l’estabilitat ni la brillantor de la prestatgeria de títols. Es va mantenir quatre anys sense entrenar, des que va deixar el Bayern com a assistent tècnic, fins que la federació de Geòrgia li va trucar. Era la 75a del món; ara s’ha incrustat entre les millors 16 d’Europa, diuen els resultats.

Accés des de la repesca

Sagnol, francès de Saint-Etienne de 47 anys, gaudia del segon millor moment com a seleccionador de Geòrgia; el primer potser va ser quan es va classificar per a l’Eurocopa per primera vegada després de derrotar Grècia en la segona eliminatòria de repesca. A casa, a Tbilissi, davant de tota l’afició.

Va arribar Geòrgia a Alemanya sent tercera del grup d’Espanya i arriba a vuitens sent tercera del grup de Portugal, a la qual va endossar un disgust inesperat. Mesos després –ni un any s’ha complert– es veuran les cares Sagnol i De la Fuente, amb tots dos recordant els dos enfrontaments dels seus equips. Per diferents motius. Espanya va vèncer per 1-7 a domicili, la nit en què va debutar Lamine Yamal i va tornar a guanyar per 3-1 al novembre, a Valladolid, la tarda en què es va lesionar Gavi.

Notícies relacionades

Bagnaia reforça el seu regnat a la ‘catedral’ d’Assen

Alejandra Salazar: "Em quedaré amb les ganes de disputar uns Jocs Olímpics"

Com «l’home més feliç del món», es va autoproclamar Khvicha Kvaratskhelia, la gran estrella de l’equip i del Nàpols, amb el qual es va proclamar campió de l’Scudetto el 2023, raó per la qual té el sobrenom de Kvaradona. «Quan jugues amb el teu país és especial. És el dia més feliç de la meva vida», va precisar per evitar la comparació entre les intensitats dels dos triomfs.

Kvaratskhelia es va emportar el trofeu de l’MVP que mereixien per igual Giorgi Mikautadze, el seu company de la davantera, que va marcar el penal i li va donar l’assistència de l’1-0, i Giorgi Mamardashvili, sense les parades del qual no es concep el passi a les eliminatòries. A Kvaratskhelia el que de veritat li va fer il·lusió va ser guanyar un altre trofeu. Es va emportar la samarreta de Cristiano Ronaldo, que el va saludar afectuosament abans de començar el partit, i no li va negar la felicitació al final, quan el georgià se li va acostar una altra vegada a estrènyer-li la mà abans de sortir disparat cap a la disbauxa general de la seva selecció. «Estàvem més motivats que Portugal», va reconèixer Kvaratskhelia.