Lamine Yamal: "Al meu barri estan flipant i m’envien molts missatges"

¿Com se sent abans d’afrontar l’hora de la veritat com són els encreuaments dels vuitens de final?

Amb molta il·lusió. És el moment que tot jugador desitja, la fase de grups està molt bé, però no serveix de res si no estem igual.

El rival és Geòrgia, l’equip contra el qual va debutar amb Espanya i a més va marcar un gol. ¿Això fa encara més especial aquest enfrontament?

Sempre recordes aquest partit d’una manera molt especial i amb moltes ganes. Sabem que no serà el mateix en la fase de classificació que diumenge.

¿Creu que aquest partit serà més complicat?

Òbviament. Veiem en totes les seleccions que tots els partits són semblants i igualats. Nosaltres anirem amb tot també.

Finalment no va als Jocs i només disputarà l’Eurocopa. ¿Tenia pensat participar en un únic gran torneig aquest estiu?

Acumulo una càrrega de minuts bastant gran per a la meva edat. He decidit això perquè el primer que venia era l’Eurocopa i volia centrar-me al cent per cent en aquest torneig. No pensava en el següent.

En qualsevol cas, per edat estaria a temps de disputar els següents Jocs Olímpics del 2028 de Los Angeles.

Tinc la sort de ser jove i poder jugar els següents si el seleccionador decideix convocar-me.

¿El gran ambient que aparentment tenen en la selecció és el real dins del vestidor?

El més important per guanyar aquest tipus de competicions és ser una família, tenir un gran ambient, perquè es nota al camp. Tothom s’adona que som amics i queda reflectit.

Fins i tot es percep la bona relació amb futbolistes de l’etern rival com Carvajal o Joselu.

Això no importa, quan arribem aquí tots som companys i anem a l’una.

¿Per què Espanya juga tan bé?

Hi pot tenir a veure que a la Lliga espanyola tots juguem al mateix, a tenir la pilota, i al final quan arribem aquí és més fàcil. El futbol espanyol sempre ha sigut de toc. Estem bé en l’aspecte defensiu i ofensiu. Això és el que després es veu en els partits.

També es percep que a vostè no li pesa el rol de ser, amb la seva joventut, un dels jugadors més importants de l’equip.

Intento sempre ajudar l’equip, donar tot el que tinc i si això ens fa jugar millor, sempre ho faré.

¿Quan surt al camp té la intenció principal de disfrutar?

És el més important per al meu joc. Quan disfruto es nota i és quan millor jugo.

Prova fintes, driblatges... No es talla gens.

És una qüestió de versatilitat, que el defensa no sàpiga el que faràs en cada jugada, que és el més important.

¿Què li passa pel cap quan escolta els crits d’admiració de la grada quan es treu alguna genialitat del barret de copa?

Quan tinc la pilota no ho escolto, i sí quan ho fa un altre jugador. Estic molt concentrat i no me n’adono.

Lothar Matthäus, una llegenda del futbol alemany i mundial, va posar recentment per ordre aquests jugadors: Maradona, Messi i Lamine Yamal. ¿Què pensa a l’escoltar un elogi d’aquest tipus?

És un honor que un jugador com Matthaus digui això, però intento centrar-me en el meu joc, ser jo i no comparar-me amb ningú.

Està batent tots els rècords de precocitat. ¿El que li fa més il·lusió ara és el de ser el campió més jove d’una Eurocopa?

Home, òbviament, tots els rècords individuals estan molt bé, però ser campió d’Europa és un somni amb 16 anys, amb 20 o amb 30, amb els que tinguis, i tant de bo que així sigui.

¿Què li diuen al seu barri de Rocafonda, a Mataró?

M’estan donant suport molt, m’envien molts missatges perquè, debutar amb 16 anys és una bogeria, però veure’m en una Eurocopa, jugar amb la teva selecció, que és el més important en el futbol. Tot el que són aquests tornejos és increïble. Estan flipant.

O sigui, una experiència brutal.

Sens dubte, jugar una Eurocopa amb l’absoluta és increïble.

En aquesta concentració ha fet molta amistat amb Nico Williams. Això arriba gràcies a Balde, ¿oi?

Sí, tinc bona relació amb Balde i en la primera convocatòria vaig conèixer el Nico i des d’aleshores som molt bons amics.

El Nico va dient que és el seu pare, que està aprenent molt d’ell...

Res, li dono una mica de bola perquè s’animi, per fer-li confiança, però ell sap el que hi ha [somriu obertament].

En qualsevol cas, ¡quines dues bales que té Espanya!

Ens avenim, al camp es nota també, que estem molt junts, que som molt bons amics. És el més important per tenir la connexió al terreny de joc.

¿Li agradaria que Nico Williams fitxés pel Barça?

Sí, tant de bo el Nico pogués venir al Barça.

El seu aniversari és un dia abans de la final de l’Eurocopa, ¿complir 17 anys llavors el portaria a realitzar la millor celebració de la seva vida?

Seria el 13 per preparar-nos bé, el 14 per poder començar a celebrar-ho i fer-ho encara més el 15 a Madrid amb l’afició.

S’ha pogut veure molta comunió entre vostè i els seguidors, davant Itàlia va alçar els braços perquè cridessin encara més. S’ha guanyat ben ràpid els seguidors de ‘la Roja’.

És un orgull i una sensació de felicitat que l’afició m’aplaudeixi quan m’acosto a la banda. Que cridin el meu nom és una cosa increïble i els dono les gràcies.

Això que vostè va haver de decidir entre el Marroc i Espanya i va triar Espanya, ¿és una cosa que fa que l’afició el valori més?

Aquest debat es va crear només pels mitjans. Sempre ho he tingut clar i no hi ha hagut dubtes. Volia jugar una Eurocopa i un Mundial i només ho podia fer amb Espanya.

Permeti que li preguntem pel míster, Luis de la Fuente, ¿quines instruccions específiques li dona al camp?

Al ser un extrem t’ha de deixar més llibertat, que juguis i gaudeixis. També has de tenir responsabilitats, però bàsicament que disfrutem.

Se’l veu ara més fort físicament que al principi de temporada. ¿Ha seguit algun pla específic per aconseguir-ho?

Quan arribes al primer equip del Barça ho treballes tot, això és el que m’ha ajudat. Encara estic en fase de desenvolupament per la meva edat i s’està notant.

Al final de l’Eurocopa, arriba la pretemporada amb Hansi Flick. ¿Com veu aquesta nova etapa que s’obre al FC Barcelona?

Els canvis sempre t’aporten il·lusió, tenim moltes ganes d’estar amb el míster, entrenar-nos, jugar i començar la temporada.

Notícies relacionades

Bagnaia reforça el seu regnat a la ‘catedral’ d’Assen

Alejandra Salazar: "Em quedaré amb les ganes de disputar uns Jocs Olímpics"

I de nou amb gent jove.

S’està donant un canvi de generació, pugem nous jugadors joves del planter i tenim molta il·lusió.