LA RONDA FRANCESA

Bardet brinda als francesos l’inici més feliç de Tour a Itàlia

Pogacar i els altres favorits van renunciar als atacs en l’estrena italiana

El veterà ciclista ataca a 50 quilòmetres de la meta de Rímini i gràcies al seu gregari Frank van den Broek guanya la primera etapa i es vesteix de groc en la seva última Grande Boucle.

Bardet brinda als francesos l’inici més feliç de Tour a Itàlia

SERGI LÓPEZ-EGEA

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Té 23 anys i és una joia, el corredor que tothom voldria tenir al seu equip. ¡És el Tour! El que ahir va descobrir Frank van den Broek, de l’escola neerlandesa, com si fos un pintor del ciclisme. I qui obsequia amb el jersei groc el líder del seu equip, Romain Bardet, ídol de tot França, el fill que voldrien tenir els aficionats a aquest esport al seu país. I els que criden a Rímini, on acaba la primera etapa, feliços per apagar les veus locals, satisfets perquè el viatge a Itàlia des de França ha valgut la pena.

Ni Tadej Pogacar, ni Jonas Vingegaard, ni tan sols Wout van Aert, tercer a la meta, malgrat la fúria d’un Visma que en aquest Tour vesteix de blau. L’heroi va ser Bardet, que ja ha anunciat, amb 33 anys, seduït per la màgia del gravel, que és l’últim Tour que disputa. I perquè ell és, també, l’últim francès que va pujar a dalt del podi final de la carrera; segon el 2016 i tercer el 2017, en els anys en què feia somiar als seus que podia rellevar Bernard Hinaut. 39 anys sense que un francès acabi la carrera de groc.

D’una manera divina

Bardet no està per a aquestes gestes. La seva victòria és una aparició, d’una manera divina, i acompanyat d’un àngel de la guarda que es diu Van den Broek, perquè sempre una gesta es fa millor en equip que en solitari, quan el gregari té forces. Van den Broek supera els turons dels Apenins en la fuga bona del dia. Al darrere ningú es posa d’acord. Tenen massa por de Pogacar, que decideix prendre’s l’inici del Tour amb calma i vol disfrutar en circuit neutralitzat pel pont Vecchio i les meravelles de Florència.

Així que el DSM, l’equip de Bardet, entèn que si hi ha maror cal pescar l’etapa en una Itàlia calorosa, més de 33 graus tot el dia, sol de justícia a l’inici i nuvolades alleujadores al final. Una cosa és que el Tour viatgi a Itàlia i una altra és que no s’hagi de disfrutar amb el triomf d’un francès. Queden 50 quilòmetres per a Rímini, l’eterna ciutat de Federico Fellini, quan Bardet ataca i el seu company neerlandès, que va per davant, l’espera. Una parella contra tots, contra un pilot que aprofiten en ocasions els ciclistes del Visma, de l’EF i de l’Ineos, contra l’UAE i contra els pendents de San Marino, per on mai ha passat el Tour.

Bardet resisteix mentre Van den Broek demostra que té geni per convertir-se en figura, que no es doblega i que, de fet, es guanya el jersei groc que s’enfunda el seu cap, Bardet. ¡Glòria per als corredors inconformistes! Bardet sap que el groc és una peça circumstancial, com el vestit que el nòvio només es posarà per la boda.

Notícies relacionades

Per només cinc segons

Somriuen els seguidors francesos, els que s’han empassat un embús de 200 quilòmetres per arribar a Rímini per una autopista infernal. Ho fan després d’haver patit en la victòria agònica del seu paisà, perquè el Visma tirava amb fúria perquè Van Aert guanyés l’etapa. 15, 10 i al final només 5 segons que li valen al corredor del Massís Central per guanyar la seva quarta etapa del Tour. "El jersei groc és un fermall per a la meva carrera. Havia estat a prop en altres ocasions. Aquesta vegada he tret el meu instint per conquerir-lo". I per fer molt feliços els seus en territori italià i pels paratges en els quals s’entrenava Marco Pantani.