Espanya vola amb Lamine i Nico

Davant la tropa georgiana, el partit demanava fermesa. Espanya contra un dic, conta un adversari disposat a improvisar la glòria a partir d’un exercici de supervivència amb un pilot d’antiavalots. Per a Geòrgia, la pilota és només un artefacte. El tracte a la pilota era exclusiu dels nois de De la Fuente. Una qüestió que no va ser mai un problema per a la Roja, que va començar amb gràcia, explorant la ruta de Nico i Lamine. Fins i tot la de Carvajal, que té un ullal amb el qual no comptava ningú fins aquest curs.

Després d’una rematada de Pedri, sempre incòmode, obligat a jugar d’esquena, el lateral del Madrid gairebé estampa el gol en un córner. Mamardashvili va fer de Mamardashvili i va desviar el cop de cap. Geòrgia era una habitació tancada fins que Kvaratskhelia va caçar la primera, es va girar i va posar en òrbita Kakabadze per l’altre costat. El lateral va arribar en patins i la seva centrada va rebotar en Le Normand, un fiasco per a Unai Simón. Amb una sola arribada dels de Willy Sagnol en va tenir prou per flagellar Espanya.

La selecció de De la Fuente va notar el sotrac. De sobte, desconnexió general. Els onatges es van tornar erràtics. Una Espanya col·lapsada, amb la pilota com a destorb. Es van desactivar els extrems, no hi havia enamorament sobtat de Pedri i Fabián i Rodri van perdre el pas. Una Espanya a batzegades. Però amb remei.

Una avís de Cucurella a Mamardashvili va connectar de nou la Roja. Enmig del safari defensiu georgià, Rodri va caçar un xut amb l’esquerra per destapar l’empat. Un alleujament per a Espanya, forçada per un rival cru, abrasiu. Un contrari sense rubor per cargolar-se a prop del seu formidable porter i tirar els daus per si Kvaratskhelia o Mikautadze agafaven una contra.

En el segon acte Espanya la va encertar amb Lamine. El blaugrana, amb la seva barra juvenil, hi va posar el pebre. Primer amb un llançament de falta, condemna georgiana provocada pel mateix Lamine. El seu xut el va interferir Mamardashvili. Sense parèntesi, de nou va intervenir l’extrem barcelonista, que no només té regat. Una esquerra geomètrica li permet tenir passada. Va tornar a avisar amb la seva clínica assistència a Fabián, que va rematar de cap el 2-1 als morros del porter del València.

Llavors Espanya ja se’n sortia més, amb el mateix Fabián més associat a Rodri a la zona d’intendència. La fórmula per evitar que Geòrgia fos expansiva. Lamine va tenir el 3-1, però el seu xut es va escapar per un mil·límetre. Ja no hi havia Pedri, fora d’escena, rellevat per Dani Olmo. El canari no va passar mai el peritatge del partit, emmordassat per la defensa dels de Sagnol.

Notícies relacionades

Espanya inicia el Preolímpic amb una pallissa a un feble Líbana València

El plor i la rebequeria de Ronaldo i la mediocritat de Mbappé

Qui no parava era Lamine, sempre animat, sense miraments. Una entremaliadura seva va acabar a la xarxa georgiana, però els rajos X d’això que anomenen futbol del demà el va delatar en fora de joc per un pèl. Una picada d’ullet al seu col·lega Nico, que immediatament va tancar la contesa amb un gran gol. Un gol molt de Nico. Va obrir gas per l’esquerra, va deixar el personal al voral i va rebentar la xarxa de Mamardashvili. Espanya ja volava, aclamada pels seus distingits extrems, ancorada per dos volants com Rodri i Fabián. Junts, una taula rodona al camp base espanyol. Es van acabar les patacades de Geòrgia, sotmesa finalment, sense l’estel de Kvaratskhelia. Lamine es va tornar a veure davant el gol, que va frustrar Mamardashvili.

Amb el 3-1, De la Fuente va intervenir per evitar sobresalts per a l’envit amb Alemanya. Va gestionar la presència dels amonestats i, a coll de Lamine, va tancar l’eliminatòria amb un altre gol, en aquest cas d’Olmo. Una Espanya meritòria, capaç de sobreposar-se a un petit ensurt per després blindar finalment un marcador rotund.