"Ningú ens ha regalat res"

"Ningú ens ha regalat res". Així, reivindicatiu, però "amb els peus a terra", es mostrava el seleccionador espanyol, Luis de la Fuente, després d’eliminar Geòrgia i a l’avantsala del duel de quarts contra l’amfitriona Alemanya de dissabte vinent. "Cal donar la millor de les versions davant un magnífic rival", va advertir el tècnic.

Abans, Espanya va haver de picar pedra contra Geòrgia. Tornava a la conca del Ruhr per enfrontar-se a un equip rocós. Partit de pic i pala a peu de mina. El 5-3-2 en què va acomodar Sagnol la seva selecció li va provar com un guant, oferint immillorables resultats en aquesta Eurocopa en la qual es van estrenar ficant-se a vuitens.

Era una partida d’escacs. Els peons de Sagnol contra els alfils de De la Fuente. Però el francès, disfressat de l’hermètic Karpov, va tancar els espais a Lamine i Nico per desactivar-los, cosa que va obligar Rodri i Fabián a portar el partit als passadissos davant l’espessa defensa georgiana. Espanya es va moure amb entusiasme en el quart d’hora inicial, però sense concretar. I en la primera ocasió en què va arribar la pilota a l’àrea d’Unai Simón, minut 17, una pilota creuada va ser rematada per Le Normand a la seva xarxa. Per primera vegada a l’Eurocopa Espanya rebia un gol i nedava a contracorrent. Moment de comprovar el caràcter i l’enteresa d’aquesta jove selecció.

La impaciència és inherent a la joventut i el gol va atropellar el joc espanyol mentre envalentia el georgià. Per primer cop en el torneig Espanya es desfigurava. Les contres caucàsiques castigaven el neguit espanyol i, tancats els carrils, Nico i Lamine perdien brillantor.

Afirmava Bobby Fischer que "la tàctica flueix a partir d’una posició superior". I Espanya no fluïa perquè tenia una posició inferior, i no només pel que fa al marcador. No ajudava la intrascendència de Pedri ni un Morata rom. Karashkelia semblava millor que tots els espanyols, tot i que qui sostenia el marcador era el porter del València. Fins que Rodri es va acostar a l’àrea rival, per primera vegada en aquesta Eurocopa, i després de retallar va deixar anar una urpada a la xarxa amb l’esquerra. A falta d’alfils i de cavalls, una torre posava l’empat. Vint minuts havia necessitat Espanya per recompondre’s.

Geòrgia olorava sang i Kvaratskhelia a punt va estar de tornar a marcar als de De la Fuente un altre cop amb un xut des del seu camp amb Unai fora de lloc. Espanya no es va deixar intimidar i va generar immediatament una falta en què Mamardashvili va negar el gol a Lamine, però la jugada no va morir i va regalar amb desimboltura una rosca deliciosa a l’àrea georgiana, on va aparèixer l’altra torre espanyola, Fabián, per rematar a la xarxa. Els dos centrecampistes espanyols sumaven la seva consistència per desxifrar el sudoku georgià. On no arribava el frenesí dels joves, apareixia l’ofici de dos veterans. El gol va desfondar els de Sagnol.

Lliçons per al que ve

Notícies relacionades

Pogacar fasaltar la banca del Tour al Galibier

Jessica Bouzas dona el cop a Wimbledon davant la campiona

El partit va evidenciar alguns trets d’aquesta selecció de De la Fuente que convindrà tenir en compte de cara als duels que queden, començant pel de Stuttgart contra Alemanya. El seu triplet atacant té vertigen i desbordament, però li falta gol. Quatre partits després Morata, Lamal i Nico sumen dos gols. Els extrems defineixen aquesta Espanya. En la mitjapunta, Dani Olmo dona més que Pedri. Per contraposició, la seva parella de migcampistes, Rodri i Fabián, mostra una jerarquia i un criteri que equilibra l’equip. A més dels tres gols que acumulen entre tots dos, sempre incisius al trepitjar l’àrea. I en defensa l’equip va deixar dubtes de cara al que ve davant Musiala, Wirtz i Gündogan.

No obstant, és bo que s’hagi rebaixat el soufflé. Tot era massa còmode i fàcil. Espanya ha sortit d’aquest partit amb un parell de cornades. Aquells 20 minuts a sota al marcador seran els que forjaran el caràcter del grup. Ningú va dir que havia de ser fàcil.