Un altre rebot ajuda França

De rebot va passar a quarts França, amb un xut mig mossegat de Kolo Muani que va rebotar a la cama de Vertonghen i va despistar Casteels. A cinc minuts del final, sense que Bèlgica tingués temps de reaccionar. N’havia tingut abans i el va malbaratar. Es va limitar a deixar passar la vida fins que la va perdre. Torna a casa i França anirà a Hamburg per disputar divendres els quarts de final davant Portugal.

Va celebrar més l’afició francesa el triomf que l’equip després de l’esclat d’alegria. El gall continuarà cloquejant a Alemanya, desafinat i desagradable, necessitat d’ajuda aliena, amb un parell de rebots i un penal. La ceguesa de Mbappé és la de França, incapaç de calibrar el punt de mira en l’espai delimitat per tres pals. És la de Tchouaméni, que xuta a la grada, la de Thuram, la de Kolo Muani, ajudat pel rebot a Verthonghen en el seu xut mossegat que va representar l’1-0.

Torna Griezmann

Tampoc ho veu clar Griezmann, que va tornar a la titularitat per exercir d’extrem dret, en lloc d’Ousmane Dembélé, reservat per a la necessitat, per suscitar l’agitació en el supòsit d’un mal resultat, no com un integrant del pla de partit.

Amb el jugador de l’Atlètic a la banda, i Mbappé a l’altra, les accions franceses van tendir a convergir cap al centre, sobreocupat i fàcil de contenir per Bèlgica. Per casualitat es va colar Kounde per l’exterior una vegada, i França hi va trobar una sortida. El lateral es va confondre la primera vegada amb una mala centrada, però es va descobrir una via, encara que no s’aprofités. Prou feia Kounde amb arribar a centrar amb el duel que mantenia amb Jérémy Doku. L’abnegació li va servir per guanyar l’MVP.

A diferent velocitat anava la defensa francesa respecte a la davantera; en realitat respecte a Mbappé, que arrencava en cada ocasió. Però aquest problema es va repetir a Bèlgica. Hi va haver una notable preocupació per treure la pilota des del darrere, ben bé com si haguessin d’executar una fórmula nuclear.

Fins a cert punt va ser ridícul perquè al davant no hi va haver pressió ni molt menys aclaparament. Tot ombres; en cas de dubte, pilota enrere, i reiniciar la fórmula. Mai hi va intervenir Amadou Onana, el migcampista de l’Everton i presumpte objecte d’interès del Barça.

El pobre noi senegalès (22 anys) es va cansar de demanar la pilota amb la mà estesa, sisplau, passeu-me-la alguna vegada, sentint-se exclòs d’aquest procediment. Si no té ni mig paper a Bèlgica, no deu ser tan fabulós.

Qui mana allà és De Bruyne però la ubicació de migcampista el va vulgaritzar. Allà no va fer mal. Quan va xutar a porta, Maignan la va refusar amb peus i mans; quan va mirar lluny, va col·locar Carrasco en carrera cap a Maignan. Theo Hernandez va desviar el xut, que va celebrar i van celebrar els altres, gairebé com un gol.

Que no passi res

Notícies relacionades

Alcaraz imposa la seva llei i entra en la tercera ronda de Wimbledon

Cavendish escriu una altra pàgina històrica a la bíblia del Tour

De Bruyne va jugar en una zona que no li tocava fins que va entrar Mangala per Openda i Tedesco va avançar la posició. Bèlgica es va proposar que no passés res –res lesiu com un gol– i va confiar que Doku desbordés Kounde o que Lukaku i Openda aguantessin la pilota mentre arribaven reforços. Que no van arribar.

Els dos equips van fugir del risc fins que no s’haguessin de veure en una situació desesperada, cosa que només provocaria el resultat advers. Llavors, arribarien les presses. A França no li convenia el ritme de Bèlgica i Mbappé mirava d’alterar-lo amb les seves galopades, de fora cap a dins, amb aquella potència en l’arrencada que el converteix en incontenible. Un altre tema és la decisió en l’acció decisiva. Desencertat en tot el torneig, a França li falta el gol de la seva gran estrella que l’han de marcar els adversaris.