Nico Williams, delatat

Diumenge, els culers que com jo disfrutem del futbol i seguim l’Eurocopa amb interès però sense la passió de sentir íntimament uns colors i contemplem l’esdevenir dels partits més en clau blaugrana que en sentit patriòtic vam quedar impressionats i fins i tot atordits amb una relació que comença a resultar sospitosament càlida i visiblement divertida.

Allà els tenen: Nico Williams i el nostre Lamine Yamal han creat una dupla desacomplexada, canalla i despietada que està enlluernant tot Europa. Quant al joc, ja se segueixen i persegueixen amb la mirada, es busquen esquivant dificultats i rivals com el riu busca el mar esquivant penyes, turons i barreres, riuen i somriuen, i arriben a alternar-se posicions amb l’atreviment que els dona la seva insultant joventut, fins al punt que un, de vegades, té la sensació que roten pel camp com qui fa una barrabassada, sense la més mínima consigna tècnica, directora, instrucció o autorització del seu propi seleccionador… Una rebel·lia deliciosa.

I entre bromes, cops de colze i complicitats, allà em tenen a mi, en altre temps esquiu i desinteressat dels idil·lis de La Roja, amb el somriure clavat a la cara fixant-me no només en com disfruten, sinó també que ho fan de manera inseparable.

Notícies relacionades

Alcaraz imposa la seva llei i entra en la tercera ronda de Wimbledon

Cavendish escriu una altra pàgina històrica a la bíblia del Tour

Aquest navarrès, de pell negra, faccions atractives, somriure contagiós, rastes simpàtiques i puntes cremades… ¡Comença a fer pinta de culer!

Potser els sorprèn (acabava contracte el 30 de juny), va renovar fa només uns mesos coneixent l’interès blaugrana, ho sé… Però no em preguntin per què, que els aviso que el xaval de sobte, fa pinta de culer. ¿I amb quins diners el paguem? Preguntaran d’altres… I no els sé respondre, de veritat que no tinc ni idea de com abonar la seva milionària llibertat en aquest moment de penombra financera, però a mi no m’enganya… Li brillen els ulls de manera especial, li ballen les cames, se li arqueja el cap quan mira el porter rival… I sense tenir cap informació, o gairebé, em fa l’efecte que aquest xaval fa pinta de culer.