Els Països Baixos tornen a lloc

No va desistir perquè tampoc es va espantar per la gran quantitat d’ocasions que van fabricar els Països Baixos després del descans, quan es va accelerar el joc. Koeman es crispava a la banqueta davant la ineficàcia dels seus futbolistes per tancar el partit, fomentar la incertesa en el marcador, mantenir-lo nerviós a ell i, sobretot, alimentar la fe dels romanesos.

Sense porter ni defenses

Koeman no va respirar tranquil fins al minut 83, quan Gakpo va perseguir una pilota sobre la línia de fons i va entregar la bola a Donyell Malen, que marcava a porteria buida. Així de fàcil va haver de ser l’ocasió perquè la vella Holanda l’aprofités, sense porter ni defenses al davant que ho impedissin. Malen, que havia entrat en el descans, va fer una cursa en el temps afegit per travessar el camp i apuntar-se el doblet.

Romania va començar amb una brutal pressió avançada que va sorprendre els Països Baixos, preparats per emprendre un equip més endarrerit. L’esforç requeria un desgast inassumible i molta constància. La va rebaixar, aquesta pressió, al no obtenir el seu propòsit d’avançar-se en el marcador, però sempre va persistir la idea d’incomodar la construcció neerlandesa. El gol de Gakpo li va exigir en la segona meitat fer un altre pas endavant. Romania podia igualar la millor classificació de la seva història si es plantava en els quarts de final, com el 2000.

L’equip de Koeman acusa l’absència de tres migcampistes que, si estiguessin sans, serien els titulars. Koeman va haver de prescindir de Teun Koopmeiners i Frenkie de Jong ja a Alemanya; de Marten de Roon, poc abans.

Torna Vermeer, el sacrificat

Ara operen de migcampistes Tijani Reijnders i Jerdy Schouten. Molt bons nois, sense malícia ni maldat, més prudents que agosarats. En part perquè al davant hi ha quatre davanters amb escàs esperit defensiu, en tot cas, intermitent, i cal protegir la rereguarda per evitar ensurts. El tècnic va donar entrada després a Joey Vermeer, que va sacrificar a la mitja hora del partit amb Àustria.

Entre tots quatre es van organitzar en inferioritat numèrica davant la poblada defensa romanesa. El gol de Gakpo va ser una de les dues ocasions creades; la segona va ser un copd e cap de De Vrij al lateral de la xarxa després d’un córner. Fins a deu va llançar Memphis en el primer temps, clara prova de la continuada activitat dels taronges, però no es va ampliar la capacitat de rematada. Almenys, el joc es va desenvolupar en la meitat de camp romanesa, una de les pretensions neerlandeses.

Gakpo va marcar el gol que havia intentat Dennis Man: una incursió de fora cap a dins per la dreta per adquirir un millor angle de xut. El romanès va buscar el gol de la seva vida però la pilota va sortir alta; el neerlandès va tirar a baix, ajustat al pal pròxim, on no va arribar Nita tot i tocar la pilota.

Arriben les rematades

Notícies relacionades

Alcaraz imposa la seva llei i entra en la tercera ronda de Wimbledon

Cavendish escriu una altra pàgina històrica a la bíblia del Tour

El descans, com sempre, va operar canvis en el joc. El més visible va ser que Reijnders es va acostar a l’àrea romanesa dues vegades en menys de deu minuts, exigit pel seu entrenador. Un altre va ser que Romania va voler ser més vertical, fet que va expandir els dos equips. Un altre més va ser que Van Dijk, per fi, rematés de cap un córner que va fregar el pal.

En definitiva, que es va obrir el meló i va despertar la fam de tots, però només els neerlandesos van poder il·lusionar-se amb clavar queixalada. Van arribar a crear ni fins a 23 ocasions, i tots es van quedar amb gana. També Gakpo, que va fer un partidàs. Malen sí que es va saciar. Va ser l’únic del seu equip.