Alcaraz s’escapa contra Tiafoe del fantasma de l’eliminació

No era de cap manera una tercera ronda fàcil a Wimbledon. Més aviat es tractava, com després es va poder confirmar, d’un encreuament enverinat per a Carlos Alcaraz. El nord-americà Frances Tiafoe és un d’aquests tennistes amb potencial per treure més rendiment del que normalment demostra. Un rival que ha anat a menys aquest any però que manté l’explosivitat del seu joc i un dia positiu pot posar en un compromís a qualsevol. Així ho va fer ahir obligant el murcià a anar al cinquè set i guanyar finalment per 5-7, 6-2, 4-6, 7-6 i 6-2 en 3 hores i 50 minuts.

Des del primer joc es va veure que Tiafoe vol tornar a ser el que va ser fa no tant. Contra Alcaraz es va mostrar extramotivat i, durant molts moments, il·luminat. Un d’aquells dies en què li sortia tot, com va passar en el primer parcial, en què es va sobreposar a un break del murcià i, amb dues ruptures seguides, es va apuntar el primer al seu caseller. Servint amb un percentatge altíssim, recorrent a la dreta, la seva arma predilecta, i ficant-se al cap d’Alcaraz fins a descol·locar-lo.

Carlitos va aguantar ferm l’envit de Tiafoe. Sense mirades a la banqueta, era conscient que en els moments en què fa pujada s’ha d’estar tranquil. Tocava arremangar-se en el segon set per no patir massa, i ho va fer. Un cop més va trencar en el sisè joc, però aquesta vegada sí, va afermar el break i va començar a esvair les nuvolades.

El cop no va fer sortir del partit Tiafoe, que va seguir endavant. Ni un joc còmode, ni mig regal del nord-americà. "Li surt tot, li entra tot, hòstia", va arribar a queixar-se un Alcaraz que necessitava aquest crit per alliberar-se durant el tercer set. Tiafoe va arribar a servir per guanyar el parcial i ho va aconseguir, cosa que va celebrar al més pur estil americà per mirar d’emportar-se el públic al seu terreny.

Un parcial immaculat que el va deixar a un sol set d’enderrocar el campió. En el seu millor partit de l’any, Tiafoe va fer anar Alcaraz cap a un territori de revolts perillosos. I el murcià es va estrènyer el cinturó i va assumir el desafiament. Recorrent a l’orgull, va aixecar una situació límit com tantes vegades ha fet durant la seva curta però exitosa carrera. Alcaraz se’n va sortir i es va desembarassar de la rebel·lió de l’americà en un tie-break del quart set en què va destapar el pot de les essències.

Territori Alcaraz

Notícies relacionades

Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer

L’Iran reprimeix esportistes d’elit

Sense xarxa, Alcaraz va jugar un gran tie-break: un 5-0 de sortida i un 7-2 al final, per enviar el partit a on sap que ningú li planta cara. Tiafoe es va endinsar sense èxit en territori Alcaraz, on és gairebé infal·lible, i els rivals ho saben. Ha guanyat 12 de les 13 vegades que ha arribat a un tie-break. Per a qualsevol altre, seria un dia extraordinari; per a ell, un més en la seva rutina.

"He tingut molts moments difícils durant el quart set, molts 0-30 o 15-30 en contra, i m’he centrar a pensar en la següent bola. M’ha posat en un compromís i he hagut d’adaptar el meu joc. En el tie-break m’he dit: ‘L’he de guanyar. Si perdo, que perdi, però l’he de guanyar", va resumir el partit Alcaraz.