Eufòria d’una Espanya triomfal

El repte va matinar amb una raresa. Perquè anòmal resulta veure Kroos amb la serra. Als cinc minuts, va fer donar una volta de campana a Pedri. El canari, a la infermeria. Amb la corneta de l’exmadridista, Espanya va saber a què s’enfrontava. Un partit molt complicat. Un repte dels que graduen.

Pausa i vertigen

Cada duel era gairebé pugilístic. Gündogan arrestava Rodri, Emre Can a Fabián i pels costats el partit era molt pissarrer, amb molta proveta. Alemanya es decantava perquè Rüdiger, malgrat carregar aviat una targeta, imposés un tractament de xoc a Nico. Això alliberava Kimmich, que en tot moment va ser un lateral ortopèdic. A l’altra banda. Carvajal, circumspecte en l’àmbit ofensiu per la inquietant presència de Musiala.

Amb De la Fuente ja no n’hi ha prou amb la formalitat del toc. Ni rastre d’aquella Espanya apologista de la possessió que va derivar en una Roja morosa. Avui maneja la pausa i el vertigen. I, com a consigna principal, tancar tots els atacs. Espanya carrega des de fora de l’àrea sense embuts. O bé compta amb el penjador d’uns extrems amb turbines per cames. A Lamine no li falta seda. Una falta se li’n va anar a l’esquerra de Neuer per poc.

Extraviat Kroos, Kimmich donava xerrameca als seus. Una centrada del jugador del Bayern la va cabotejar Havertz i la va empastar Unai. Moments per tancar files. El davanter de l’Arsenal va repetir després d’un titubeig de Le Normand, però de nou el porter basc va estar ferm. El mateix Unai donava perspectiva a la Roja amb el seu clínic joc de peus. Com Rodri, tan capaç de posar un partit en hora com de disputar qualsevol repte que se li presenti.

Al descans De la Fuente va maniobrar. Le Normand, amb una groga que l’exiliava de la semifinal, en què tampoc hi haurà Carvajal, va deixar pas a Nacho. Nagelsmann va rebobinar l’Alemanya que es va estrenar en el torneig: Andrich per Emre Can i Wirtz per Sané.

Olmo, relleu de Pedri, era un empipament per a Kroos, que el seleccionador germànic va voler auxiliar amb Andrich, un mig matraca amb cara de males puces. Equilibrat el duel, Lamine va connectar amb Morata, que es va girar amb perícia, però el xut se li’n va anar a un amfiteatre. Més precís va estar Olmo. Laporte va travessar les línies germàniques amb passada a Morata i el capità va donar marxa a Lamine. El blaugrana, amb brúixola a les botes, va advertir l’aterratge d’Olmo. El jugador del Leipzig va clavar la rematada a un racó de la xarxa de Neuer. Quedaven diverses llunes, però el tècnic alemany va optar sense demora pel pla b, aquell en el qual preval Füllkrug, un ariet brau amb molls per al joc aeri. Feina per a Nacho i Laporte.

En avantatge i amb Alemanya amb més metxa, al grup de De la Fuente li tocava esprémer la mandíbula i confiar en un contraatac. Per a això, de manera inesperada, el tècnic va barrar el pas a Lamine i a Nico per envidar amb Ferran i Oyarzabal. Tampoc va donar més rodet a Morata. La davantera renovada al complet. Fins al bingo de Merino, a Alemanya li van anar millor els relleus.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Espanya cada vegada més escassa. Füllkrug va caçar una rematada al pal esquerre d’Unai i en l’única ensopegada del porter a Havertz se li va escapar un xut per sobre del serrell del porter. Füllkrug li va canviar la vida a Alemanya i cada pilota en vol era una granada per a una Roja cada vegada més encapsulada. Fins que va arribar el minut 88 i Kimmich va despenjar l’enèsima pilota i Wirtz va estampar l’empat.

A hores d’ara del curs, una pròrroga amb el personal amb el cor esquelètic i les soles ben desgastades. Oyarzabal, Wirtz i Füllkrug van tenir la solució amb tres ocasions picants. L’àrbitre va remenar les seves cartes i no li va sortir penal de Cucurella per una mà. Un partit en el trapezi fins que Olmo, el més clarivident de llarg, va fer agafar la perxa a Merino, que va tancar una victòria èpica: a casa d’un amfitrió amb majúscules.