Evenepoel guanyauna contrarellotge fantàstica del Tour

Els ciclistes que no s’hi jugaven res veien passar boles humanes que els posaven la pell de gallina. Eran les onze i els herois del Tour ja entrenaven amb les bicis de contrarellotge. N’hi havia que corrien per reivindicar-se i n’hi havia que, espantats per la velocitat dels astres, per cobrir l’expedient. Només un intentava el que va aconseguir a mitges, malgrat la seva gran actuació: clavar una punyalada a la general del Tour.

Remco Evenepoel, cap a la una del migdia, es mantenia tancat a l’autocar de l’equip. Els directors tenien l’ordinador obert mirant que no se’ls escapés cap detall, mentre Alberto de Mònaco es passejava per la sortida envoltat per tota la seguretat del Tour.

Nervis per tot arreu

El Visma havia convertit el seu refugi de la sortida en un búnquer on ningú aliè a l’equip es pogués acostar. Els auxiliars de la UAE menjaven de pressa mentre Marc Soler xerrava amb la família. Nervis per tot arreu, molt més que en una etapa de muntanya. Pogacar, de groc, saludava Evenepoel, de blanc. Parlaven com si en comptes de disputar una crono haguessin quedat per fer una cervesa.

Quatre ciclistes contra la resta del món. Pogacar per colpejar una altra vegada la general, com va fer al Galibier; Evenepoel per demostrar que per ara és el millor contrarellotgista del món amb una victòria fantàstica entre les vinyes de la Borgonya; Roglic per deixar clar que ell també existeix.

¿I Vingegaard? Compte amb el danès perquè ni en el millor dels somnis, després de tres mesos de convalescència per l’accident del País Basc, podia pensar que l’endemà de la contrarellotge borgonyona estaria a 1.15 minuts de Pogacar. Hi ha un dominador clar anomenat Tadej Pogacar, però encara hi ha Tour.

Notícies relacionades

Chimezie Metu s’operarà d’una greu lesió la setmana que ve als EUA

Jorge Martín: "Aquest no és el meu Mundial, serà l’any que ve"

"¡Ets el més ràpid!", deien a Evenepoel, que quan arribava al lloc triat per destrossar la contrarellotge, en els últims 5 quilòmetres, va pensar que li fallava la bici. Creia que havia punxat. "¡Vas molt bé, vas molt bé!", li anaven dient a Vingegaard.

"M’he atabalat una miqueta al arribar a la mica de pujada que hi havia. No tenia els temps exactes dels rivals, però m’he recuperat a la baixada. Estic content i esgotat", va reconèixer Pogacar, que va acabar perdent 12 segons amb un Evenepoel pletòric que va aconseguir la seva primera victòria al Tour sortint de la trinxera en el camp de batalla d’una contrarellotge fantàstica.