Glòria en el ball final de Kroos

Hi havia curiositat per veure qui posaria De la Fuente a l’nici. ¿Pedra, paper o tisora? Alemanya no va tenir dubtes: va treure pedra i l’últim ball de Kroos va durar sis minuts. Els que va trigar a atropellar Pedri –a qui va treure del camp amb un probable esquinç al genoll– i a trepitjar, poc després, Lamine Yamal a deshora. Jugades susceptibles de ser targeta, però no va ser amonestat per cap d’elles.

Partit estabilitzat

De la Fuente va passar del pla a al b. De la pedra va passar a la tisora. Va deixar d’asfixiar els alemanys, va entregar la pilota als de Nagelsmann i els va convidar a desplegar-se per mirar d’agafar-los d’esquena. Kroos va guanyar 30 metres i la Mannschaft va començar a fluir. L’única rematada alemanya va arribar als 20 minuts, un cop de cap tebi de Havertz, Olmo vigilava Kroos i Nico era un filó. El partit es va estabilitzar perquè Espanya recuperava ràpidament la pilota després de perdre-la i això li va permetre canviar de pedra a paper, començant a acumular més possessió. Quan Taylor va assenyalar el descans, Gündogan i Kroos boquejaven, asfixiats. Els cops de timó d’Espanya marcaven el partit, però, com va dir Carvajal, "quan estiguem a sobre cal ser contundents". El deure de l’equip.

El descans va oferir moviments interessants. De la Fuente va canviar peons, Nacho per l’amonestat Le Normand, mentre que Nagelsmann va pujar dos punts la intensitat dels seus. Li tocava moure peça a l’alemany, que va sacrificar un alfil, Gündogan, per posar una torre, Fullkrug. Alemanya s’entregava al tremendisme i Espanya també, ho va dir Carvajal, havia de "saber patir". Amb Laporte i Nacho tancant darrere i Rodri i Fabián evacuant aigua a la sala de màquines, Espanya es feia cada vegada més petita. L’últim ball de Kroos no estava sent el que s’esperava, fins al punt de veure una groga al minut 66 producte de la frustració. Alemanya jugava amb més cor que cap contra Espanya. La qualitat local, no podia ser d’una altra manera, va començar a generar ocasions. Fins que al minut 89 va arribar el gol alemany. En la pròrroga. L’Stradivarius de Kroos continuaria sonant almenys mitja hora més.

Un context complicat

Notícies relacionades

Un Barça a remolc sucumbeix a la caldera de Kaunas

Ezpeleta, el ‘senyor dels circuits’, per fi al podi

El temps extra va estabilitzar el partit, i li va venir bé a Espanya. Però es van acumular les males notícies. Carvajal va veure una groga que li impedirà jugar la semifinal i Fabián es va retirar tocat. A més, Laporte es queixava d’un cop als ronyons. En aquest complicat context, Mikel Oyarzabal va treure un cop amb l’esquerra que va tocar el pal de Neuer. I Wirtz va respondre amb una rematada al pal. La semifinal estava a un cop i Alemanya tenia més força. Musiala va poder marcar, però la mà de Cucurella es va interposar al camí i estranyament el VAR la va enviar als llimbs. Els de Nagelsman havien desfigurat els de De la Fuente, que es mantenien drets agònicament en un encomiable exercici de resiliència. I la resistència va tenir premi.

La mateixa nit que Toni Kroos va penjar les botes i va guardar l’Stradivarius per marxar a casa després de delectar-nos durant dues dècades, l’Espanya de De la Fuente va fer història derrotant per primera vegada l’amfitrió d’un gran torneig internacional entrant a semifinals. L’Espanya Z va superar el seu primer gran desafiament amb sang, suor i lágrimes. Honor a Toni Kroos, glòria a la quadrilla de Luis de la Fuente.