Anglaterra se salva aquesta vegada contra Suïssa en l’agonia dels penals

Anglaterra i Suïssa no van tenir prou amb 90 minuts i van mantenir la tradició iniciada en la vigília d’ampliar el partit fins als 120 minuts. I no perquè s’ho passessin bé o ho demanessin els espectadors, al contrari. Només va valer realment la pena l’estona que va tenir lloc entre el gol de Breel Embolo (m. 75), que va alleujar l’angoixa d’Anglaterra, i l’empat de Bukayo Saka (m. 80).

Cada vegada més al límit de la caiguda, els britànics es van salvar en els penals –contra Eslovàquia van utilitzar la pròrroga– davant una Suïssa que va fer bastant més per evitar una sort que els és esquiva. Eliminada per penals a quarts de final el 2020, cau eliminada per penals el 2024. Només va fallar Manuel Akanji, el primer llançador suís. El va parar Pickford, el suport d’Anglaterra en aquesta ocasió (5-3), salvat pel travesser en l’intent de gol olímpic de Shaqiri.

Els vents de canvi que bufaven a Anglaterra van ser una lleugera brisa. Caldrà esperar a la semifinal de Dortmund. Ni Southgate va retocar el sistema ni hi va haver relleusen l’onze titular, tret de l’entrada de Konsa pel sancionat Guéhi, ni es va veure cap millora, només la fogosa reacció del gol d’Embolo. Amb prou feines el trasllat de Foden al centre i el desplaçament de Bellingham a la banda esquerra perquè penetrés en diagonal, amb la banda coberta per Trippier fins al triple canvi de la desesperació amb el 0-1.

Avorriment i traïció

Lleuger retoc que no va servir de res durant mig partit. No juga a res l’Anglaterra, que desespera els seus seguidors, necessitats d’algun motiu per sentir-se involucrats en el partit. Deu ser horrible per a ells més que per als espectadors aliens, que només s’avorreixen. Ells s’avorreixen i se senten traïts perquè aquesta selecció no representa cap dels seus valors futbolístics. Ni corren ni xuten ni marquen. Fins que es veuen amb les maletes a la porta i llavors corren, xuten i marquen.

És una estafa, aquesta Anglaterra, per la creença que havia fet un salt qualitatiu. El salt l’ha fet Suïssa, que malgrat les seves limitacions ha jugat proactivament dominant la pilota des de darrere, amb una estructura que va desarmar l’aparent pressió avançada dels anglesos. Suïssa ha copiat últimament els grans que volen apropiar-se de la pilota, i repeteix el conservadorisme imperant. Millor no fer una passada arriscada que pugui suposar un problema abans que intentar una gosadia.

Potser Murat Yakin, que besava somrient Sommer abans dels penals, va pensar que Southgate preparava alguna cosa inesperada, però ell sí que va idear una petita bogeria: va col·locar el davanter Dan Ndoye com a lateral dret. Va semblar una mesura més voluntària per controlar Trippier que no forçada per prevenir el perill. A Ndoye, que només va poder córrer una vegada en profunditat, se li va fer llarga i tediosa la primera hora, com a la majoria, fins que la primera tanda de substitucions li va tornar l’àrea aliena. Curiosament, poc després va marcar Embolo i es va obrir un altre partit.

Saka torna a xutar

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Bukayo Saka va ser elegit MVP del partit pel gol que va marcar. I potser també pel penal transformat, que no reparava el disgust del que va fallar en la final. «Ha sigut un moment molt especial», va dir l’extrem de l’Arsenal. El gol definitiu el va encertar Alexander-Arnold, un especialista. «Disfruto practicant», va reconèixer. Sabia que Southgate li’n designaria un. Saka també ho sabia.

«És un dels millors en els penals», va dir Southgate, tan feliç i alliberat que es va agenollar al terra amb l’últim xut. «Hem tornat a remuntar i a mostrar el caràcter i la resistència que tenim. Vaig parlar amb els jugadors sobre això. Guanyar tornejos no es tracta només de jugar bé», va afirmar.