El discurs que va canviar Espanya

El gol de Mikel Merino contra Alemanya entra a formar part d’una categoria històrica de gols, els anotats en les segones parts de les pròrrogues per Espanya. El primer el va anotar en l’Eurocopa del 1964 Amancio en el minut 115 de la semifinal contra Hongria i va servir per classificar la selecció espanyola en una final que va acabar guanyant a la Unió Soviètica. El segon el va marcar Andrés en el llegendari minut 116 de la final del Mundial del 2010 de Sud-àfrica i va donar el títol a Espanya. I el tercer el marcava a Stuttgart Merino en el minut 119 per classificar la selecció per a la semifinal, al derrotar una amfitriona per primera vegada en la història d’un gran torneig.

No estranya que Álvaro Morata fes broma amb ell al celebrar-ho després del partit parafrasejant aquella celebració de Camacho del gol d’Iniesta. "¡Mikel, de mi vida!", li cridava a l’oïda al pamplonica el davanter de l’Atlètic. L’eufòria es va desencadenar al vestidor mentre Pablo García, el fotògraf de la Federació, feia la foto de grup com a guanyadors. Eren moments per treure tota l’adrenalina després de com de malament que ho havien passat els jugadors al camp. Però una eufòria continguda, perquè com va advertir l’heroi Mikel Merino en zona mixta: "Som humils, però aquí hem vingut a guanyar l’Eurocopa".

"Els pitjors moments que vam viure van ser la lesió de Pedri i el gol d’Alemanya en el minut 89. Va ser un cop molt dur per als jugadors i vam haver d’aixecar l’ànim abans d’arrencar la pròrroga", confessava Luis de la Fuente. La tensió havia deixat el seleccionador esgotat. El seu rictus delatava com de malament que ho havia passat i tota l’adrenalina que havia alliberat després del xiulet final. Segons després, Dani Olmo donava més pistes: "Luis és un motivador nat i ens té al màxim a tots".

¿Però què els va dir a la rotllana abans d’iniciar-se la pròrroga? Segons revelen a aquest diari testimonis que hi eren, el tècnic va deixar anar que el partit començava de zero i els va demanar que oblidessin l’esdevingut. "Volem la pilota i som millors. I per damunt de tot, ajudarem el company". Aquesta va ser la seva última ordre. Com li agrada dir al tècnic, ser equip, de la "e" a la "p".

Els ‘soldats’ del tècnic

El seleccionador va canviar el seu atac més exuberant amb Rodri, Fabián, Pedri, Lamine, Nico i Morata, per un altre en què s’alineaven els soldats de De la Fuente. Espanya va acabar jugant amb Rodri, Merino, Dani Olmo, Ferran, Oyarzabal i Joselu. El pla b al complet. I amb aquest va guanyar el partit.

"He recordat l’Europeu del 2015 que vam guanyar amb la Sub-19 amb Rodri, Mikel Merino o Unai, i el títol de la Sub-21 amb Fabián, Olmo o Ferran... Portem gairebé deu anys junts i ells mai fallen i volen continuar guanyant", recalcava.

Abans del gol, la banqueta de la selecció era un grapat de nervis. Nacho havia rebut un cop i estava rígid. Laporte es va passar la pròrroga amb les mans als ronyons, i Rodri, que va fer un partit èpic, va jugar la pròrroga en reserva perquè contra Itàlia va sobrepassar els 5.000 minuts aquesta temporada. Un altre dels protagonistes va ser Unai Simón, que segons abans del gol de Merino va treure una mà prodigiosa.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Quan Merino va caçar la centrada, més d’un ja s’estava fent el cos a la tanda de penals a la banqueta de la selecció. Però el de la Reial Societat es va voler sumar a la llista d’il·lustres botxins de la Mannschaft, amb Maceda, Puyol o Fernando Torres. Camí de Der Öschberghof, l’imponent camp de golf que serveix de campament als espanyols a la Selva Negra, van veure la tanda de penals del Portugal-França. "¡Després de Kroos, contra Mbappé!", va apuntar un jugador des de les últimes files de l’autobús.

Espanya pot ser la primera selecció a guanyar quatre Eurocopes de futbol, que, parafrasejant Gary Lineker, "és aquest esport en el qual juguen onze contra onze i els espanyols sempre guanyen els alemanys". Final feliç a un dia històric.