Història dedos penals

Només va fallar ell. Només va fallar Joao Félix a Portugal. Només va fallar Manel Akanji per a Suïssa. I tot el pes de la culpa va recaure a sobre, sense ningú amb qui compartir-la ni possibilitat de diluir la responsabilitat de l’error, visible, flagrant, davant milions de persones. Assenyalats sense necessitat de dits acusadors.

Joao Félix va xutar gairebé molt bé el penal apuntant al ferro, com aconsellen els entrenadors al·ludint a la barra posterior de la porteria que aguanta la xarxa posterior. Ja no existeix aquesta barra avui dia. El davanter va xutar a l’alumini del pal, que va repel·lir cap enfora la pilota. Era el tercer de la tanda de Portugal, després dels encerts de Cristiano Ronaldo i Bernardo Silva, i dels francesos Dembélé, Fofana i Kounde. Va marcar Barcola, va triomfar Mendes i l’últim de Theo va deixar el marcador en un insalvable 5-3.

Manuel Akanji va ser el primer que va fallar en la tanda de Suïssa contra Anglaterra. El meta Jordan Pickford va aturar el mal llançament, massa centrat, lluny del ferro. Va encertar, gràcies a l’ampolla que tenia, en la qual estava escrit el consell sobre cada llançador suís. "Akanji, dive left" ("Akanji, llança’t a l’esquerra"), va llegir l’histriònic porter, que va seguir les instruccions i va triomfar.

Hi havia possibilitat que l’error no fos decisiu. Però ningú més es va equivocar. Ni els anglesos (Palmer, que havia col·locat l’1-0, Bellingham, Saka, Toney i Alexander Arnold) ni els helvètics: Schär, Shaqiri i Amdouni. Akanji es va anar encongint, empetitint, desitjant desaparèixer sense aconseguir-ho.

La guinda amarga

"Només em faltava això", devia pensar Joao Félix, cada vegada més deprimit al veure que la seva carrera no remunta. Va trobar la sortida somiada l’estiu passat al recalar en el Barça, repudiat per l’Atlètic i després d’una mala cessió al Chelsea. Va començar de titular i la seva falta de productivitat el va acabar redirigint a la banqueta. Va entrar en la llista de Portugal, per descomptat, on no sobren els talentosos, per ser una peça de recanvi. Únicament va ser titular contra Geòrgia, el dia dels suplents. El dia de la derrota.

Va tornar a jugar contra França. Els 15 minuts de la segona meitat de la pròrroga. A la recerca de la jugada que evités el drama dels penals. Era el cap fred i el peu delicat per transformar un xut en la tanda, en el pensament de Martínez.

El Barça va anunciar (i va eliminar) el final de la seva relació, l’Atlètic no el vol i gestiona amb el Benfica la tornada a Portugal després d’haver sigut el traspàs més car de la història del futbol lusità. Roberto Martínez va mirar d’alleujar la condemna que queia sobre Joao Félix per haver precipitat el comiat de Pepe (41 anys) i Cristiano (39), els cacics del vestidor.

Akanji, mentrestant, va acomiadar Shaqiri, un símbol de Suïssa. Hi havia tristesa a les files helvètiques, simbolitzada en les llàgrimes d’Akanji a mesura que s’acostaven els companys al consumar-se l’eliminació, també diversos anglesos, rivals com Rice, companys del City com Walker, Stones o Foden.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

"No hi ha paraules de consol. Li vaig agrair el seu rendiment i el seu lideratge", va dir Murat Yakin, el seleccionador, al mirar de reconfortar Akanji. "Hi ha una tristesa profunda i tots hem de suportar-la. Però també hi ha molt orgull. En general, ha sigut un torneig molt exitós", va afegir, mirant de valorar les magnífiques sensacions que va emetre Suïssa, mostrant-se millor que Alemanya i Anglaterra.

"No hi ha res més brutal que quedar eliminat en els penals", confessava Shaqiri, un dels damnificats més grans pel central del City, amb un mal final d’una gran i exitosa temporada amb el seu club.