L’altra França conservadora

Alguns futbolistes francesos s’han passat dies clamant contra l’ascens al poder de les forces d’ultradreta de la política. Hi ha una altra França conservadora. Molt visible. Fins i tot més. La de la selecció de futbol. La que preconitza Didier Deschamps, que no regala ni un somriure. Ni marca ni deixa marcar.

El rival d’Espanya en la semifinal, secular enemic que només es guanya molt de tant en tant, mostra la fortalesa de l’equip que no perd (des de la final del 2016 en competició oficial), però al qual li costa molt guanyar (dos partits dels cinc en l’actual edició). Mai va semblar tan pètria, però mai va semblar tan assequible.

Tres gols a favor en cinc partits, i només un de pròpia iniciativa: el penal transformat per Kylian Mbappé contra Polònia. Dos gols regalats en pròpia porteria: el de l’austríac Wöber i el del belga Vertonghen. Els dos que han reportat les dues úniques victòries. Vuit equips eliminats han marcat més gols que els francesos.

Una dada de difícil explicació per a un equip que compta amb un astre de talla mundial com Mbappé, escortat pels seus tres companys de l’atac del PSG (Dembélé, Barcola i Kolo Muani), el màxim golejador de la història de la selecció (Giroud), el quart (Griezmann), un campió de la Serie A amb l’Inter (Marcus Thuram) i un davanter del Bayern de Múnic (Coman).

Només ha marcat Mbappé, i limitat per la màscara que porta des que es va trencar el nas en el primer enfrontament. Les errades en la rematada, algunes de clamoroses, no han inquietat Deschamps perquè no han frenat l’avenç fins a les semifinals. Potser està més a prop el dia en què Griezmann enfocarà la porteria i Dembélé no xutarà a la grada.

Avisava Roberto Martínez, seleccionador de Portugal, que una de les coses que més li preocupaven de França era la velocitat de la seva contra. Ergo, que França es defensa. I en efecte, es defensa i molt bé. El millor. Només ha encaixat un gol, i també de penal. El va transformar Lewandowski, a la segona.

La força ultraconservadora de Deschamps funciona. I dona els resultats que busca el tècnic. Ha trobat quatre líders que funcionen: Kounde, Upamecano, Saliba i Théo Hernandez. Cap campió amb els seus respectius clubs, per cert, però una fórmula perfecta per a França. Inamovibles els quatre, han disputat íntegrament els 480 minuts dels cinc partits. Ni engrunes han deixat els quatre suplents.

Han comptat, davant, amb la solidaritat dels centrecampistes, homes responsables i que uneixen esperit defensiu i poder físic, com Kanté i Tchouaméni. Per darrere ha viscut bastant tranquil el meta Maignan fins al partit amb Portugal, que va treure mans i peus per arribar a la pròrroga.

Adaptació de Deschamps

S’adapta Deschamps (55 anys), el més longeu dels seleccionadors actuals (des del 2012 al capdavant de la selecció francesa), als temps i al llenguatge que requereix cada moment. Veu que l’equip no discorre rodat com desitjaria i ha anat canviant de sistema. Sense perdre mai de vista que la prioritat és conservar el zero de la porteria de Maignan.

La virtut de la ductilitat només té la coartada dels resultats. Va començar amb el 4-2-3-1 contra Àustria, va canviar al 4-3-3 per enfrontar-se a Bèlgica i va dibuixar un 4-4-2 contra Portugal. La peça més rotatòria ha sigut Griezmann, mitjapunta central en el primer dibuix i el centrecampista que tancava el rombe en l’últim i extrem dret sota la fórmula dels tres puntes, com si el funcionament de l’equip depengués del futbolista de l’Atlètic.

Extraviat fora de l’àrea i desencertat dins, Griezmann resumeix el mal paper exercit per les estrelles, les que haurien de donar la pàtina de brillantor a l’equip. Tot pla.

Notícies relacionades

Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer

L’Iran reprimeix esportistes d’elit

Hi ha hagut rialles amb les 23 rematades intentades per Cristiano Ronaldo i els seus zero gols, però darrere d’ell va Mbappé amb 20 xuts i un gol de penal. L’evident limitació que pateix pel malestar de la màscara ha afectat el grup, però no és responsabilitat seva que els seus companys hagin fallat per igual, i sense antifaç. Thuram, Griezmann i Tchouaméni han rematat 12 vegades i Dembélé, MVP contra Portugal, 8.

El millor golejador de França és Pròpia Porta, una cosa tan anecdòtica com simptomàtica. Els jugadors fan unes rialles en públic i es mostra despreocupat Deschamps, que remarca la importància de crear les situacions de gol, amb la convicció que algú acabarà transformant les oportunitats.