L’Espanya que volem

Hem sigut la sensació de l’Eurocopa, pocs ho intuïen abans del torneig, i ja estem a semifinals. Ho hem aconseguit amb un futbol reconeixible i aplaudit. Aquesta és l’Espanya de les bales en atac, la de la joventut, la dels valents. Un equip sense por del fracàs, amb una barra brutal, sense complexos. La selecció espanyola ha donat un cop a la taula gràcies a un joc atractiu que, per fi, deixava enrere l’ADN que ens va donar tants èxits, però que ens va llastar en els últims temps.

El futbol ha canviat i ja no n’ hi ha prou amb ser molt bons tècnicament, controlar la pilota de manera obsessiva i després insistir a dalt. Entre altres coses, perquè Iniesta, Xavi i Busquets no són clonables. Tampoc Messi. Que l’hi diguin al Barça, per cert, a veure si desperta d’una vegada i s’adapta als nous temps. Com deia, hem iniciat una etapa il·lusionant amb De la Fuente al capdavant. Un entrenador que ha sabut construir una selecció amb una fantàstica generació de futbolistes. Sense estrelles rutilants, de moment, però boníssims.

Hem eliminat Alemanya amb un gol que passarà a la història. Aquesta rematada de Merino quedarà a la nostra retina. Va ser una meravella que ens va salvar dels penals i, ull, que no ha d’ocultar una actitud poruga del nostre seleccionador.

Treure Lamine Yamal i Nico amb el partit encara per decidir va ser una gosadia de De la Fuente. Els dos millors jugadors de la selecció a la banqueta davant un equip com l’alemany, capaç de tot i en qualsevol moment, com es va veure. Els vam donar l’opció d’empatar-nos i fins i tot d’haver-nos fet fora. Malament.

Notícies relacionades

Juguem al que sabem, anem cap endavant, res d’amarrar resultats i defensar amb molta gent. Aquests atacs d’entrenador els carrega el diable. Fins que De la Fuente va decidir que els dos jugadors més perillosos i talentosos de la nostra selecció havien d’escalfar la banqueta, el seleccionador havia demostrat valentia al camp. Tot i que també havia destacat pel seu excés de xerrameca a les sales de premsa, amb discursos contradictoris que només busquen agradar al vestidor però que creen debats que no ens afavoreixen. Allò que som el millor equip sobrava. I la posterior rectificació, també.

Però anem a l’important. Som entre els quatre millors del torneig i no podem canviar ara. Valents i agressius. Aquesta és la recepta. No llastem la brutal desimboltura d’uns nanos que ens han portat fins aquí. I un desig, que Mbappé no es desperti.

Temes:

Luis De la Fuente Joventut

Inicia sessió 0 Comentaris

Martín és a Qatar amb 11 costelles trencades i un pneumotòrax

Entre tòpics i trampes