Evenepoel es converteix en el tercer home del Tour

El tercer home és ambiciós. És el que no es mossega la llengua i el que s’escapava sempre des de lluny, quan va començar a córrer, perquè no sabia anar en pilot, que de vegades no és fàcil. Remco Evenepoel s’ha presentat aquest any en el Tour amb 24 anys, després de ser campió del món i guanyar la Vuelta. La covid el va apartar la temporada passada del Giro quan era líder. Ara vesteix de blanc, el color dels menors de 25 anys, un jersei que ja no pot portar Tadej Pogacar perquè ha crescut en fortalesa, geni i edat.

A Orleans va descansar ahir el Tour i des de la ciutat entregada a la veneració de Joana d’Arc s’estrenarà avui una segona setmana que acabarà amb dos dies de categoria pel Pirineu. Pogacar tenia l’objectiu de sortir de la primera setmana amb prou avantatge per respirar, prendre’s el Pirineu a la defensiva i cuidar que la salut i el cansament no li enterbolissin la fase final.

Va aparèixer Evenepoel per donar guerra i, sobretot, Jonas Vingegaard. La tercera peça del puzle, vencedor de les dues últimes edicions de la prova, va demostrar que, potser sense estar bé, mancat de rodatge per la caiguda tinguda a Àlaba el 4 d’abril, apunta a coses brillants així que vagi reunint quilòmetres, millori la forma i es cregui que pot deixar fora de combat un Pogacar excel·lent.

L’enganxada entre els tres

I fins i tot hi va haver qui va mirar de treure la màxima polèmica a l’enganxada entre els tres, provocada en la meravellosa etapa de grava, quan Vingegaard no va voler recolzar la fuga iniciada per Evenepoel i secundada per Pogacar i ell mateix, a gairebé 80 quilòmetres de la meta.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Perquè, si el danès acostuma a exhibir un perfil baix i a no lligar-se amb temes extraesportius, si Pogacar riu per fora, però se les guarda totes, Evenepoel és el que posa la salsa i el que s’ha proposat seguir els passos d’Eddy Merckx i Lucien van Impe, els últims belgues en guanyar el Tour; d’això fa 50 anys. "Dos gossos es barallen per un os i el tercer els hi treu. No està al meu cap. Ells dos tenen moltes ganes d’emportar-se el Tour i jo sé que he d’aprendre de tots dos. Aquesta és una carrera molt dura. I aquest any més. M’ho va dir Cavendish la setmana passada. Pogacar està fresc i és ambiciós. Sé que serà difícil vèncer-lo, però cal posar-l’hi complicat", va explicar Evenepoel.

¿Per què Vingegaard no va col·laborar amb els seus rivals per deixar ja el podi tancat, tal com defensa Evenepoel? "Fàcil –va respondre el danès–. Si hagués col·laborat a falta de 80 quilòmetres m’haurien deixat en un altre sector de gravel i hauria perdut el Tour. A més, anava amb la bici del meu company Tratnik i no és el mateix que anar amb la teva. Així que vaig jugar a la defensiva. Alguns no ho entendran, però és el seu problema i no el meu". Punt final al conat de polèmica.