"¡A Berlín, amb Lamine!"

Diumenge passat Luis de la Fuente confessava en aquest diari: "No entenc el treball sense patiment. A la vida no hi ha res fàcil". I després d’una Eurocopa plàcida, va tocar patir en aquesta semifinal, com a quarts contra Alemanya, davant la França més garrepa que es recorda. "Si no us agrada com juguem, canvieu de canal", va advertir desafiador Deschamps en la prèvia. I el partit va complir les expectatives. Fins i tot les dolentes... Mbappé es va posar al costat de Navas, que va comptar amb l’ajuda de Rodri i la vigilància en segona instància de Laporte. Va haver d’avançar-se Espanya, però ho va fer França. Tocava escalar l’Everest.

Escac... a Rabiot

I llavors va aparèixer un geni de 16 anys. Una criatura que juga com la mateixa desimboltura que si fos al pati de l’escola. Corria el minut 20 quan va rebre la pilota i es va trobar davant Rabiot. Qui el va desafiar a la sala de premsa el dia abans: "Si Lamine vol jugar la final amb Espanya, ha de fer molt més del que ha fet fins ara". El Nen enfilava la banda quan va reconèixer Rabiot i va canviar d’idea, va girar cap a dins, se’n va anar contra ell i se’l va treure de sobre en una rajola. La resta és història, amb majúscules. Un cop amb l’esquerra des de 25 metres a 102 quilòmetres per hora que va agafar rosca i va tocar el pal abans de besar la xarxa. "Mou-te en silenci, només parla quan sigui moment de dir escac i mat", havia respost a les xarxes Lamine a Rabiot. Escac i mat. Un gol digne de Messi.

Lamine Yamal, amb aquest autèntic golàs, es va convertir en el jugador més jove (16 anys i 362 dies) a disputar una semifinal d’una Eurocopa o un Mundial superant un tal Pelé (tenia 17 anys i 244 dies quan debutava en el Mundial de Suècia 1958). També va trencar una altra fita, la del golejador més jove, que portarà a partir d’ara el seu nom.

El gol va disparar l’adrenalina espanyola i el vent va fer remolins. L’escenari era un altre i a França no li arribava amb el tractor de Deschamps. Els de De la Fuente, que juguen com els àngels i defensen com espartans, es van ordenar a darrere i van cuidar la pilota amb zel. No hi ha un equip en aquest torneig que hagi acariciat més i millor la pilota, ni cap que hagi vessat més suor i fet més quilòmetres. França es va conjurar a una espurna de Mbappé o de Dembelé, que va posar en un compromís un Unai Simón que va resoldre una jugada amb reflexos. Empenyia França i De la Fuente esperava. Però Espanya va aguantar i va acabar corrent pel camp celebrant l’anhelat pas a la final.

Notícies relacionades

Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadre; Madrid-Atlètic, derbi europeu

Lamine complirà dissabte 17 anys. I ho farà a Berlín. Ho farà allà perquè quan va arribar a Berlín el dia del primer partit, contra Croàcia, va dir als seus companys: "Vull celebrar el meu aniversari aquí". No ho va demanar al vestidor, ni ho va comentar com una anècdota. Estava informant sobre el que faria.

"Jo només penso a guanyar, no en el meu aniversari. Queda el més important, emportar-nos el títol", va dir amb mig somriure després de la semifinal que el torna a alçar com el geni que és. "Guanyar, guanyar, guanyar. Era l’objectiu, celebrar aquí el meu aniversari. Volem guanyar", va afegir amb el bitllet la final a la butxaca. I ell mateix se n’ha encarregat. Un gol i tres assistències després, aquell nen del qual Modric va dir que podria ser el seu fill arriba a la final com l’estrella més gran de l’Eurocopa. ¡A Berlín, amb Lamine.