Una Espanya de rècord per gaudir

Va començar Espanya amb facilitat. Una Espanya reconeixible, expansiva. Al contrari que França, també identificable. Una França a qui li agrada a jugar que no es jugui, pobra tret de quan cita en l’horitzó Mbappé, a Múnic un Mbappé desemmascarat. Com que el futbol és una cascada d’imprevistos, a la primera estirada gal·la el seu capità va calçar la pilota al cap de Kolo Muani, desatès per Laporte i Cucurella.

Un cop. Moment per a la maduresa davant l’adversitat, amb un rival acreditat pel seu teló defensiu, amb només un gol en contra en tot el torneig (i de penal). França encantada, amb tots refugiats rere la pilota. La Roja va notar el sotrac de l’empenta francesa. Es va activar Mbappé i Navas, als seus 38 anys davant una feina major davant el madridista, es va carregar ràpid amb una targeta groga.

La pilota va rescatar el grup de Luis de la Fuente. Al capdavant, Rodri, que ja hauria de ser una celebritat, però li falten dots per al vedetisme i la demoscòpia popular té altres preferències. Rodri, que dona joc i no s’arruga en cap assalt, va tirar d’escaire i cartabó i Lamine, Nico i Olmo van començar a donar avisos a la perifèria de Maignan. Amb la defensa dels de Deschamps adossada a la seva àrea, Lamine, cada vegada amb més joc interior en el seu repertori, va peritar els brigades gals i com que té una esquerra amb tralla va estampar un torpede a l’escaire dret del porter del Milan. No va ser un gol. Va ser un do de pit del xaval, que estava a 25 metres de Maignan.

A coll del blaugrana, La Roja al que sap fer, amb la pilota per bandera i tots mancomunats. No li falta gregarisme. Ni optimisme. Cas d’Olmo, que té una sorprenent capacitat per buscar-se la vida dins de l’àrea, on abunden els taurons. En un parpelleig, es va girar, va fer un cabdell a Tchouaméni i el seu xut creuat el va segellar Kounde. Sense el rebot del barcelonista, el gol era gol o gol, així que la UEFA li va apuntar al futbolista del Leipzig. De sobte, França davant un partit dels que odia. Forçada a remar, amb un desavantatge en el marcador a què no està acostumada. Feia 668 minuts que no encaixava un gol que no fos de penal.

La França cordada havia d’agafar vol, via Mbappé i per la ruta de Dembélé. A Espanya li tocava mesurar-se amb un contrari poc cosmètic, però amb molt xassís. En realitat, un gran equip que no ho sembla per la seva indissimulada contenció. Una Roja més obligada a la contra, però no li falten ales. Els dos equips en la seva versió b.

Més empenta que metralla

De la Fuente va haver d’intervenir davant la lesió de l’infinit Navas. El tècnic de La Rioja es va inclinar per Vivian, amb Nacho com a agutzil de Mbappé. Tal és el cistell que té Deschamps que davant l’abisme va poder donar rodet a Camavinga, Griezmann i Barcola. A poc a poc, França va apujar el volum. A Espanya li costava tertuliar amb la pilota. Hi ha partits que es tornen pendulars, cosa que no és casual amb adversaris com Alemanya o França. A les rampes finals dels grans tornejos convé adaptar-se a diferents dreceres.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

El conjunt del gall tenia més empenta que metralla. Transitava a prop d’Unai Simón, però sense gaires avisos urgents per al porter de l’Athletic. Dembélé com a agitador i pel camí Mbappé i Griezmann, que per molt que no estiguin una mica desenllustrats, sempre intimiden. De la Fuente va buscar un respir amb Merino i Oyarzabal per Olmo i Morata. Aquesta vegada va mantenir els extrems, un dels principals trets distintius d’aquesta selecció, gairebé fins a l’últim sospir.

Deschamps li va donar mil voltes a l’atac. En el tram terminal, l’ariet grua de tota la vida (Giroud), amb Mbappé ja centrat i Barcola pel costat esquerre i Griezmann pel dret. Mentre es reorganitzava França, Lamine, a uns dies dels 17 anys, gairebé calca el seu golàs. I poc després, Mbappé va angoixar Espanya amb una rematada que li va sortir pels núvols. I pels núvols va acabar La Roja, plantada contra pronòstic a la gran final de diumenge a Berlín. Una altra Espanya per gaudir.