Rivals units per una història negra en els penals

Els jugadors d’Anglaterra van sortir en estampida quan Trent Alexander-Arnold estavellava a la xarxa el cinquè penal que blindava el triomf davant Suïssa. Corrien per l’eufòria i corrien fugint del malson que els turmentava des de l’última tanda afrontada, que, per acabar-ho d’adobar, va tenir lloc en la final de l’anterior Eurocopa que van perdre a casa davant Itàlia.

Entre els llançadors que van córrer com bojos hi havia Bukayo Saka. L’extrem de l’Arsenal va ser qui més i pitjor va pagar aquella derrota. Va llançar el cinquè penal i el va fallar. Com havien llançat i fallat abans Marcus Rashford i Jadon Sancho, que no han sigut convocats per Gareth Southgate. Però la ira i l’acarnissament van caure sobre ell. Saka, que tenia 19anys, va rebre una infinitat de burles i insults per l’error amb l’infame adorn del racisme.

Complerts els 22 aquest estiu, va sentir a Düsseldorf que havia "creuat la línia" després de transformar el tercer, encertar i que Anglaterra guanyés. Ja l’havia creuat amb el gol que va servir per empatar el partit després que Breel Embolo avancés Suïssa. Cinc minuts després, amb un gran xut creuat va establir l’1-1 amb què es va arribar als penals.

"Saka és molt valent. És un dels millors xutadors, així que no hem dubtat en cap moment que llancés un penal", va explicar Southgate, el més carinyós amb ell en el trist precedent, i que l’havia designat com el cinquè llançador sota la pressió de Wembley. "Sabia que hi havia molta gent nerviosa mirant, com la meva família, però he mantingut la calma", va explicar el davanter, "orgullós de mi mateix" per haver superat el trauma.

Qui no va córrer ni un metre va ser Jordan Pickford, el porter, l’altre protagonista anglès que va participar en les dues tandes. En la de l’11 de juliol del 2021 va aturar dos penals i no n’hi va haver prou; en la de dissabte n’hi va haver prou de parar el xut de Manuel Akanji. Més tatuat, més engominat i més aparatós, Pickford va guanyar el concurs de l’expressivitat sobre la gespa del Düsseldorf Arena.

Però ni Saka ni Pickord desitjarien passar pel mateix mal trago una altra vegada malgrat que la tendència dels penals apunta a una clara millora. Amb Southgate s’han guanyat tres de les quatre últimes afrontades, inclosa una tanda amb Suïssa en la Lliga de Nacions i una amb Colòmbia en el Mundial 2018.

Tampoc volen arribar a aquest límit als Països Baixos. S’enfronten dos països amb una tradició negativa des dels 11 metres. Els que més tandes han perdut. Comparteixen, per exemple, el trauma d’haver perdut dues vegades exercint d’amfitrions. Els taronges van sucumbir a l’Amsterdam Arena en la semifinal del 2000, davant una Itàlia que va resistir amb deu l’assetjament local (0-0), quan es van malgastar dos penals en el temps convencional i tres més en la tanda (1-3).

Pessimisme justificat

Anglaterra només ha triomfat en dues de les sis tandes disputades en l’Eurocopa, fet que ha consolidat un justificat pessimisme del qual sembla fugir. Abans de derrotar Suïssa només havia vençut Espanya en els quarts de final de l’Eurocopa del 1996. Llavors va començar la malastrugança. Va sucumbir en la ronda següent, en la semifinal davant Alemanya (l’últim el va marrar Southgate), i va caure d’aquesta manera en els quarts de final del 2004 (davant Portugal) i 2012 (Itàlia) fins a la final del 2021.

Els neerlandesos senten un complex semblant encara per enterrar. Han sortit airosos en una de les quatre tandes. Ningú recorda que fos el 2004, en els quarts de final davant Suècia. La negra història es va expandir des de la derrota de les semifinals del 1992 amb Dinamarca, els quarts del 1996 amb França, fins a la semifinal amb Itàlia del 2000.

La història dels neerlandesos en els Mundials no millora es miri per on es miri. Les dues últimes tandes que recorden van ser derrotes amb l’Argentina al Brasil 2014 i a Qatar 2022.

Bart Verbruggen, el jove porter dels Països Baixos (21 anys i només 12 internacionalitats) s’ha posat a estudiar. "Tenim grans programes informàtics en què tot està gravat. Es pot obtenir un gran avantatge de l’anàlisi. M’agrada molt treballar des de l’anàlisi", va dir Verbruggen abans d’enfrontar-se a Romania en els vuitens de final, quan es dibuixava l’amenaça real de jugar-se la vida en els penals.

Gakpo, el golejador de Koeman, el golejador del torneig

No és el futbolista més carismàtic ni el més popular, però Cody Gakpo pot presumir de ser el component més eficaç dels Països Baixos. Va ser el màxim golejador taronja en el Mundial de Qatar 2022 i ho és en l’Eurocopa d’Alemanya. Tres gols en cinc partits allà i aquí.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Ronald Koeman pot confiar en Gakpo, titular indiscutible amb ell com ho va ser amb Louis van Gaal al desert qatarià. En el Mundial va obrir el marcador en cada partit i després s’hi sumaven els altres; en l’Eurocopa ha sigut també el primer a cantar el gol. La UEFA li va treure el mèrit del gol decisiu davant Turquia a l’apreciar que Mert Müldür va tocar per última vegada la pilota, de manera que el seu compte es manté amb tres dianes. De moment, comparteix la condició de màxim artiller amb tres jugadors que ja no estan; el georgià Georges Mikautadze, l’alemany Jamal Musiala i l’eslovac Ivan Schranz. Per darrere l’amenacen els anglesos Harry Kane, Jude Bellingham i l’espanyol Fabián Ruiz.

El davanter, nascut a Eindhoven fa 25 anys, va acudir a Qatar com a jugador del PSV i a Alemanya representa el Liverpool. El canvi de club es va operar després d’aquell Mundial. El club anglès va pagar per ell «una xifra rècord» per a les arques neerlandeses, que es calculava superior als 40 milions. Aquesta campanya passada va aportar 16 gols i 6 assistències en 53 partits, sense ser ni molt menys titular. Els minuts ha hagut de repartir-los amb Diogo Jota, Luis Díaz i Darwin Nuñez, sent titular indiscutible a Mohamed Salah.