Com més amunt millor

¿I ara què, família periquita? Doncs res. Ara necessitem molta tranquil·litat; això vol dir al món periquito, una llarga normalitat, o el que és el mateix: el que hem viscut durant 87 temporades a Primera Divisió (aquesta pròxima serà la 88a) dels 93 anys d’història de la Lliga. ¿No està malament, oi?

En altres dècades periquites en què mandataris de prestigi com Manuel Meler i Antoni Baró, que van presidir èpoques molt tranquil·les i poc convulses i que també van incloure descensos ben gestionats i sense drames, en aquelles pretemporades es preguntava tant a la cúpula directiva com també a futbolistes sobre les aspiracions de l’equip, la resposta sempre era optimista: "Esperem arribar com més amunt millor". "Perdoni, president, però ¿es contempla la UEFA?". La resposta tornava a ser: "Esperem arribar com més amunt millor".

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Fins i tot hi havia qui preguntava el mateix, però donant una volta a tan idèntica qüestió: "President, ¿estaríem parlant de la generació d’un caldo de cultiu que s’està gestant en l’entorn espanyolista dins d’una línia de flotació que apunta a una classificació europea al final de la temporada que satisfaria l’afició periquita?" Està clar que estic referint-me al gran Pepe Gutiérrez. I de nou, Baró o Meler, tant és l’un com l’altre, responien: "Intentarem arribar com més amunt millor". I no passava res: ni soroll, ni manifestacions davant la tribuna per protestar per una falta d’ambició ni de projecte (ara no hi van més de 75 persones), ni cap crítica. Continuàvem sent el RCD Espanyol.

Acabo. M’ho estic passant bé durant aquests dies de mercatto en els quals tot s’hi val i qualsevol rumor que apunti que el gran Dani Solsona torna a l’equip (que per cert, no estaria malament) adquireix aparences d’un imminent fitxatge. Doncs això: és preciós escoltar tertúlies periquites opinant delícies de les noves incorporacions, com Tejero i Romero. Em guardo els talls per poder utilitzar-los, o no, durant la temporada per comprovar un hilarant contrast d’opinions.