Del gol de Zarra al debut del Dragon Khan de Luis Enrique

Malgrat tractar-se de dues seleccions pioneres en el món del futbol i amb una enorme tradició, només s’han disputat fins a la final de diumenge vuit enfrontaments entre Espanya i Anglaterra en partits oficials, amb un balanç de quatre triomfs anglesos, dos empats i dues victòries espanyoles.

El primer duel va ser en el mític Mundial del Brasil el 1950. Espanya es va classificar per a la segona fase del torneig gràcies a una victòria contra Anglaterra amb un gol de Telmo Zarra. No obstant, la victòria no va tenir continuïtat i l’equip es va emportar una rebolcada contra el Brasil per 6-1 en què, malgrat tot, va néixer el sobrenom del Gato de Maracaná per a Antoni Ramallets.

Els dos equips no es van tornar a veure les cares en un partit oficial fins al 1968. Una Espanya que no aconseguia classificar-se per a les fases finals de les Eurocopes –de 1964 a 1980 va estar absent– va ser derrotada en el play-off de classificació en els dos partits per 2-1 i 1-0.

A l’Eurocopa de la tornada tampoc hi va haver sort amb Ladislao Kubala a la banqueta. Espanya va caure en la primera fase i va firmar la seva sentència en la fase de grup de Nàpols al caure contra els anglesos per 2-1 amb un gol estèril de Dani, de penal.

L’Espanya de Clemente

Tampoc hi va haver millor sort en el fatídic Mundial d’Espanya el 1982. Un empat sense gols en la lligueta tampoc va permetre als de José Emilio Santamaría seguir endavant en el torneig jugat a casa.

Un altre cop dur va arribar a l’Eurocopa del 1986. L’Espanya de Clemente va anar de menys a més fins a creuar-se amb l’equip amfitrió a Wembley a quarts de final. Després de l’empat a zero gols, amb ocasions molt clares de la selecció com una de Manjarín, els penals van dictar sentència. Hierro i Nadal van fallar i Espanya se’n va anar a casa.

Els dos últims precedents oficials van ser a la UEFA Nations League del 2018. Luis Enrique va debutar al setembre a Wembley en una època en què va anunciar que el seu equip seria d’emocions fortes i el va comparar amb l’atracció del Dragon Khan de Port Aventura. L’inici no va poder ser millor amb una victòria per 1-2 amb gols de Saúl i Rodrigo Moreno. De Gea, sota pals, va ser clau per assegurar el triomf.

Revolució i pal a Sevilla

No obstant, en la tornada a Sevilla, la selecció va caure amb estrèpit. No pel resultat de 2-3, sinó perquè al descans ja se’n va anar perdent per 0-3. Luis Enrique va revolucionar la defensa amb jugadors com Jonny Otto, que no tornaria a la selecció, jugant amb Nacho, que tampoc va tornar amb l’asturià, Sergio Ramos i Marcos Alonso.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Els gols de Paco Alcácer i Sergio Ramos en la recta final no van servir perquè Espanya perdés el tren d’aquesta Nations League i no arribés la Final Four en un grup en què també hi havia Croàcia.

Ara ve una altra història. Espanya i Anglaterra jugaran la seva primera final d’un torneig oficial. Espanya busca la seva quarta Eurocopa i trencar la igualada de tres títols amb Alemanya, mentre que els anglesos busquen estrenar-se en aquesta competició i treure’s l’espina del 2021 quan van perdre a Wembley en els penals davant Itàlia.