Roglic s’acomiada de les seves opcions al Tour per una caiguda

Les carreteres franceses estan pensades perquè el conductor no acceleri i evitar accidents entre cotxes, però no perquè hi passi el Tour, amb un centenar de corredors a tota velocitat. Són un infern per a les bicicletes. Als ciclistes els és igual els controls per radar que apareixen cada dos per tres i que obliguen, sí o sí, a mantenir la velocitat marcada i amb això la seguretat viària. Es converteixen en un infern quan es va per les carreteres principals en bici. Sobretot, a l’entrar o sortir de les ciutats.

En època d’Induráin van ser les rotondes, els carrefours com en diuen a França. Però ara hi ha tota mena d’elements, guals i illots. Així que quan un ciclista anomenat Alexey Lutsenko es troba tancat, amb la bici fent acrobàcies sobre un mur pintat de blanc, quan canvia ràpid de carril per evitar l’inevitable, es munta el sidral. Tots a terra i entre ells Primoz Roglic, que va perdre ahir 2.27 minuts i va dir adeu a qualsevol opció de guanyar el Tour... si algun cop n’ha tingut.

La tombarella de Lutsenko

Quedaven nou quilòmetres per a la meta, un altre esprint anunciat, una altra etapa sense història, un altre motiu perquè el Tour s’ho faci mirar l’any que ve perquè per molt boniques que hagin estat les etapes del Galibier, el gravel i el Massís Central, sis esprints de 12 etapes són massa per molt fort que estigui Biniam Girmay, que ja va fer història al convertir-se en el primer ciclista negre que guanyava en el Tour... i ja ha aconseguit tres victòries.

Lutsenko va fer una tombarella i es va carregar Roglic, que ni el va veure. Són els pitjors cops perquè no hi ha temps de reaccionar. El Red Bull va retardar tot l’equip perquè només viuen en aquest Tour perquè Roglic es preocupi el mínim. Tot indicava que en dos o tres quilòmetres arreglarien la situació, però quan acceleraven, Roglic, ferit, s’endarreria. Impossible deixar-lo tirat. A sobre, al pilot no hi ha amics quan canvies d’equip, i el Visma va posar el turbo. Sense pietat per a Roglic per molt que fos un dels caps quan el conjunt es denominava Jumbo.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Ja va caure dimecres en l’últim revolt de Le Lioran a la zona protegida. Si queda una desena de quilòmetres no hi ha res a fer, per molt famós que siguis, per ben classificat que vagis. Roglic va baixar de la quarta a la sisena plaça, ara a 4.42 minuts de Pogacar, que també va anar a terra en una altra caiguda, sense aparents conseqüències. L’any passat no va córrer el Tour, però els dos anteriors els va haver de deixar abans d’hora també per caigudes. És la maledicció que persegueix Roglic, que apunta a la Vuelta, la seva cursa (l’ha guanyat tres cops), on també vol inscriure’s Wout van Aert, segon a la meta.

Va ser un dia negre per al ciclisme espanyol. Just un any després d’acabar a Issorie amb cinc temporades de sequera, Pello Bilbao va guanyar una etapa, va acabar sisè de la general i va arribar amb la maleta plena d’il·lusions, fins que va emmalaltir el dia de descans. Va perdre amb un virus que aparentment no és la covid 38 minuts al Massís Central i ahir va abandonar en l’etapa de la fortuna de Girmay i la desgràcia de Roglic.